Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
la Pobla del Duc
la Pobla del Duc
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al centre de la comarca, amb un relleu suaument ondulat i sense elevacions, drenat per torrents afluents del riu d’Albaida.
La totalitat del terme és conreada el regadiu ocupa 64 ha dedicades a hortalisses, però la base econòmica és el secà, de forta productivitat, en el qual destaca la vinya 1 000 ha, especialment per a raïm de taula altres conreus són els cereals, arbres fruiters, oliveres, ametllers Hom prepara i comercialitza el raïm, en gran part per a l’exportació La vila 2 601 h agl 2006, poblatans 243 m alt és a la plana L’església parroquial Santa Maria fou bastida a la fi del s XVIII El 1603 hom fundà un convent de mínims, als afores de la població, que perdurà fins a l’exclaustració es conserva l’…
Quatretonda
Quatretonda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb la Costera, comarca de la qual la separa la serra de Buixcarró (672 m alt.), coneguda per les seves pedreres de marbre rosa, i que accidenta el sector septentrional del terme.
S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla del terme L’…
Almoradí

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, format per dos sectors.
El principal és situat a banda i banda del Segura, pocs quilòmetres abans de la seva desembocadura més al S, prop de la llacuna de Torreblanca, hi ha el terme de Los Montesinos, separat del sector principal pel terme municipal d’Algorfa Ocupa un territori generalment pla, format pels alluvions del riu La brolla ocupa 2 000 ha hi ha poques pastures dins el terme, a causa del clima sec La zona de regadiu és situada a la riba del Segura i ocupa unes 5 000 ha, dedicades principalment a llimoners, tarongers i mandariners, a més d’hortalisses i cereals Al secà hom conrea sobretot ametllers Les…
l’Alcúdia
l’Alcúdia de Carlet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.
És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…
Mutxamel
Mutxamel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre i cretacis a l’interior, més elevat, que s’allargassa fins a la lloma del Savinar (470 m alt.) i el Bec de l’Àguila.
Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’…
Petra
La vila de Petra , a Mallorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en es Pla, obert als vents de la badia d’Alcúdia però arrecerat per la discontínua serra de Llevant de la Marina de l’est.
Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany 317 m, on hi ha el santuari de Bonany Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges La gran propietat perdura a la garriga 2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots i al bosc 132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha el 88,8% del total del municipi, de les quals…
Alberic

Vista del poble d'Alberic
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a la plana al·luvial estesa entre aquest riu i el riu dels Ullals.
L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…
Castelló de la Ribera
Castelló de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta.
Situat a la plana alluvial estesa a la riba dreta del Xúquer límit septentrional del terme, a la seva confluència amb el riu d’Albaida que el travessa en direcció SE-NW i constitueix la via natural de comunicació amb Xàtiva i accidentat al S per petits turons el Castellet, 151 m alt, fortificat en època islàmica coberts de matoll 300 ha L’agricultura, gairebé tota de regadiu 1650 ha, és una de les principals activitats econòmiques aprofita les aigües del Xúquer a través de la séquia d’Escalona dita també séquia de Castelló , i també per la séquia de l’Énova, derivada del riu d’Albaida El…
Carlet
Vista aèria de Carlet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al seu límit occidental, a la zona de contacte entre les calcàries cretàcies dels darrers contraforts orientals de la serra de Dosaigües (el Matamont) i la plana al·luvial formada pels sediments aportats pel riu Magre, que penetra al terme en deixar la vall dels Alcalans.
Drenen també el territori el riu Sec o barranc de Montortal i el seu afluent, la rambla de la Parra La zona més occidental del municipi no és conreada L’agricultura ocupa unes 3600 ha, que aprofita les aigües del riu Magre 1533 ha a través de la séquia de Carlet , que rega també els termes de Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar, i de la séquia de Massalet, i les aigües del subsol El regadiu 3210 ha s’hi ha expandit notablement els darrers anys Els principals conreus són el de cítrics, molt desenvolupat des dels anys setanta, el d’arbres fruiters, hortalisses i lleguminoses El secà es localitza…
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors es Palmer és important la producció de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina