Resultats de la cerca

La ramaderia, en progressió, és un complement de l’economia hi ha gairebé 40 caps de bestiar boví i uns 600 d’oví, que aprofiten les 85 ha de prats naturals El fort creixement que ha experimentat la població, els últims decennis, ha estat causat per l’extensió de la zona d’influència de Perpinyà, on treballa una part de la població activa del municipi El poble 513 h agl i 99 h diss 1982 14 m alt és establert vora l’església parroquial, a la carretera d’Elna a Tuïr Dins el terme hi ha, també, la masia i antic poble de Valric, a més del mas de la Fàbrega, el mas de l’Ou i el mas de…

Dins el terme hi ha l’embassament d’El Sancho, que ha permés l’extensió del regadiu Al secà hi ha conreus de cereals, oliveres i vinya Hi ha activitat industrial cimenteres, materials de construcció, productes alimentaris i comercial

Situada prop de la confluència de l’Órbigo amb l’Esla, és travessada pel canal de l’Esla, la qual cosa explica l’extensió de la seva horta És un centre de subàrea comercial agrícola bleda-raves sucreres, patates, mongetes, cereals, vi i ramader bestiar oví i porcí, amb indústries alimentàries derivades de l’agricultura fàbrica de sucre

És l’únic municipi insular de la comunitat gallega Està unit al continent per un pont d’uns 2 km de longitud inaugurat el 1985 que el comunica amb  Vilanova de Arousa , municipi del qual se segregà el 1996 Dedicat a la pesca, disposa de quatre ports pesquers, i al turisme El municipi només té una parròquia, San Xulián da Illa de Arousa, i vint entitats de població la capital és a Arousa

El territori, intensivament conreat, és dedicat gairebé exclusivament a les vinyes 1 074 ha, 1 030 el 96% de les quals a vins de denominació d’origen controlat i 965 a vins de qualitat superior Hi ha una petita extensió de fruiterars i d’hortalisses Cooperativa agrícola amb uns 40 000 hl de capacitat magatzems de venda i elaboració de ceràmica, de mobles i empresa de construcció Travessen el terme de s a N la carretera i l’autopista El poble 43 m alt és al voltant de l’església parroquial, romànica s XI i XII

El municipi se segregà d’Oriola el 1986 L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu hortalisses i cítrics El secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller S'hi han desenvolupat el sector dels serveis i la construcció, relacionats amb el turisme urbanització de la Torre de la Foradada L’església la Mare de Déu del Pilar, que fou declarada el 1753 ajuda de Sant Miquel de Salines, fou erigida posteriorment en parròquia El terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, el qual, refet poc després, tornà a caure L’església…

El sector meridional és el més muntanyenc Les aigües són drenades per les rambles El 57% de l’extensió total és de muntanya poc productiva De la resta, 110 ha són cobertes de bosc, i 385 ha són dedicades a conreus de secà, principalment a cereals, i també a ametllers El regadiu ocupa únicament 6 ha El 78% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 132 h agl 2006, torrellans 647m alt és de carrers estrets i sense places L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu Havia pertangut, probablement als Besora, del Ripollès El lloc fou donat a poblar el 1294 als…

El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’església parroquial Santa Quitèria depèn el…

La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule,…

El terme és drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a la Tet, per l’esquerra a l’indret del pantà de Vinçà L’agricultura és predominantment de secà hom conrea sobretot cereals i vinya Hi ha una petita extensió de bosc i la resta és coberta de brolla La població, que el 1836 tenia 225 h, començà a minvar des d’aleshores, però es recuperà a la segona meitat de segle durant la primera meitat del s XX tornà a disminuir El poble arboçolencs 594 m alt és situat sota el coll de Gues, per on passa el camí que condueix a Sornià l’església parroquial de Santa Eulàlia és esmentada…