Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
Fageca
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Seta, accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Alfaro al sector nord i pels vessants septentrionals de la Serrella (pla de la Casa, 1.379 m alt.) al sector sud.
Aquesta darrera fa de divisòria d’aigües entre els barrancs que formen el de Seta, vers l’oest, i els que formen el barranc de Famorca, vers l’est L’agricultura ocupa només un 30% del terme, al sector central, el més baix hi predomina absolutament el secà 325 ha, oliveres, ametllers, cereals i vinya El 70% restant, ocupat per matollars, és aprofitat per a la ramaderia bestiar cabrum i oví El poble 769 m alt, que agrupa tota la població del municipi fagequins , és situat prop de la carretera d’Alcoi a Dénia l’església, erigida en parròquia el 1574, és dedicada a l’…
Madrigal de las Altas Torres
Municipi
Municipi de la província d’Àvila, Castella i Lleó, situat a La Tierra de Arévalo i drenat pel riu Trabancos.
És un centre agrícola blat, llegums, patates i ramader bestiar oví Les muralles s XIII, en força mal estat, formen un clos circular La porta més interessant és la del camí de Cantalapiedra Romanicomudèjar és l’església de San Nicolás de Bari La casa on nasqué Isabel I de Castella, incorporada després al convent d’agustines de Nuestra Señora de Gracia, és un típic exemple d’habitatge castellà del s XV
Estopanyà

Estopanyà
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Ribagorça, estès entre les serres de Sant Quilis (1.082 m alt.) i el Montferrús (774 m alt.) i el riu Guard i la Noguera Ribagorçana, límits orientals del terme.
La zona propera a aquest darrer riu, boscada és dominada per la roca Foradada congost cap al riu Guard i les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles Els conreus de secà hi són dominants El regadiu aprofita l’aigua de la font de les Olles, a Soriana La ramaderia oví i l’avicultura complementen l’economia Hi ha mines de manganès abandonades els anys vuitanta La vila 180 h agl 2001 730 m alt és a l’esquerra del barranc de la Foradada L’església parroquial posseïa el retaule d’Estopanyà Dins el terme hi ha el poble de Seganta, els…
Centernac
Centernac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou.
El terme és accidentat al sud per la serra de Vergèrs 584 m alt, en part coberta de bosc roures i alzines El conreu més important és la vinya 43 ha Al vessant meridional de la serra de Vergèrs hi ha jaciments de feldespat Prop del riu hi ha el molí de Centernac , que fabrica farina amb una sèrie d’installacions que formen un petit nucli una petita resclosa més avall és destinada a afavorir el turisme El poble 68 h agl 1982 306 m alt és en un replà al vessant septentrional de la serra de Vergèrs, a l’esquerra de l’Aglí L’església parroquial de Sant Pere és esmentada ja el 899…
Otos
Otos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1 024 m) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar (límit oriental) i el barranc de la Mata (en part, límit occidental).
La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de Castelló del Duc…
Cava

Cava
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat al límit de la comarca amb la Cerdanya Limita al N amb els termes del Pont de Bar i Arsèguel, a l’W amb Alàs i Cerc, al S amb la Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l’E amb el terme cerdà de Montellà i Martinet El terme s’estén als vessants de tramuntana de la serra de Cadí, i arriba fins a la mateixa carena la Torre de Cadí 2561 m, roca del Gonac, Roca Grossa i Roca Dreta, Voltoró o puig de la Canal Baridana 2648 m i el coll del Llitze Aquests cims formen el límit meridional del municipi amb els termes de la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén,…
Bonansa
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la conca de la Noguera Ribagorçana, que forma el límit oriental del municipi i recull les aigües de les rieres de Sirès, de Montot i de la Mola, que drenen el terme.
Els contraforts septentrionals de la serra del Cis en formen els principals accidents, i és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc L’agricultura és quasi totalment de secà dels conreus tradicionals subsisteixen els cereals 9% i ha desaparegut la vinya a favor del farratge 88% Les terres de conreu són explotades en un 69% per llurs propietaris La ramaderia disposa de 3580 caps de bestiar oví i 183 caps de boví Una indústria extractiva explota les pedreres El poble 60 h agl 1981 1250 m alt, a l’esquerra de la riera de la Mola…
Fuenterrobles
L’església parroquial de Fuenterrobles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’altiplà de Requena, amb altituds entre 800 i 1 000 m, accidentat a l’E per la serra de la Bicuerca (1 116 m alt.).
Travessen el terme diversos barrancs, que formen el riu Madre, afluent del riu Magre El 80% del terme és conreat, mentre que la part inculta 600 ha és coberta de brolles El regadiu és molt reduït 11 ha i és dedicat a hortalisses La base econòmica és el secà 3 800 ha, la major part del qual és dedicat a cereals, i la resta, a vinya 1 500 ha També hi és important la ramaderia 4 500 ovins El 1920 s’inicià un fort corrent migratori cap a València i a Barcelona El poble 734 h agl 2006 882 m alt és al mig del pla, sobre la carretera de Mira i Camporrobles a la de Madrid-València, que…
Benifato

Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest, en un terreny accidentat al sud i a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’Aitana (1 522 m alt.).
El 67% el terme és ocupat per la vegetació natural degradada boscs i pins i extenses àrees de matolls els conreus són localitzats als vessants baixos, on formen feixes L’agricultura, bàsicament de secà 342 ha, produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda el regadiu 39 ha d’hortalisses aprofita aigües temporals dels barrancs de Foral i d’Alfafara La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Els ramats ovins aprofiten els pasturatges naturals Antigament hi hagué un actiu comerç…
la Cabanassa
la Cabanassa (Alta Cerdanya)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al pla de la Perxa, a la dreta de la Tet, que envolta, en gran part, el terme de Montlluís; el riu de Jardó, afluent de la Tet, separa el terme, al sud, del de Sant Pere dels Forcats; a l’oest del coll de la Perxa enclou, encara, un petit sector de la vall de Bolquera, dins la conca del Segre.
La part baixa del terme és regada per la séquia dels Molins La ramaderia bestiar boví i l’agricultura, d’alta muntanya cereals i hortalisses, formen la base econòmica del municipi l’Estat francès hi establí, a la fi del s XIX, un important assecador de llavor de pi per al repoblament La indústria làctia mantega, formatge ha adquirit importància el 1948 la cooperativa de la Cabanassa, a la qual es vincularen els municipis del Capcir i de l’alt Conflent, s’uní amb les d’Er Alta Cerdanya i Prada Conflent El poble 1 520 m alt, a l’esquerra del riu de Jardó les cases de la dreta del riu pertanyen…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina