Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la…

Comprèn la vila d’El Grado 453 h 1981 467 m alt, els llocs d’Enate, Coscojuela de Fantova i d'Artasona, aquest a l’esquerra del riu i dins l’antic comtat de Ribagorça

El terreny, totalment pla, és regat per la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Miramar Predomina el taronger i hi ha petits sectors d’hortalisses tomàquets i cebes sobretot, que hom exporta a través del Grau de Gandia Al sector litoral, de platges sorrenques, es va constituint un nucli d’estiueig comarcal i de turisme La població, que augmentà amb certa intensitat als s XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910 per l’emigració vers França i Gandia El poble 1 313 h agl 2006, milamarins 10 m alt és a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb Oliva L’església…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és…

La riera neix en aquesta serra, entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec El vi, de qualitat superior, és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa unes 700 ha hi ha una cooperativa vinícola La fruita albercoquers, presseguers, pereres, pomeres té també importància econòmica El poble andreuencs o santandreuencs 35 m alt és a la dreta de la riera, a la carretera de Ceret a Argelers, al…

Situació i presentació És a l’extrem oriental de la comarca del Lluçanès, separat de la Plana de Vic per la serra de Sobremunt 952 m Limita amb els municipis osonencs de Sant Boi de Lluçanès N i NW, Orís NE, les Masies de Voltregà E, Santa Cecília de Voltregà SE i Sant Bartomeu del Grau S, i Olost W El terreny és solcat per petites valls, per on s’escolen torrents que conflueixen a la riera de Sorreigs i desguassen vers Santa Cecília de Voltregà al Gorg Negre, situat al límit del terme amb el de Santa Cecília Els principals torrents que drenen el terme de N a S són el del Grau, el de l’Infern…

Tot el terme és ocupat pels conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua del Xúquer a través de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles L’arròs havia constituït una monocultura, però actualment és en retrocés davant els tarongers i, en menor grau, davant les hortalisses Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura La població, que cresqué lentament durant el s XIX a causa de la insalubritat del terreny pantanós, augmentà ràpidament en 1900-40 i s’ha estabilitzat després a causa del corrent emigratori vers França El poble 1 756 h agl 2006, riolencs 10 m…

Centre agrícola cereals, vinyes, ramader bestiar oví i industrial Seu episcopal Anomenada pels romans Asturica Augusta , la ciutat esdevingué seu episcopal al segle III Conquerida pels àrabs a la fi del segle VIII, fou definitivament reconquerida i repoblada pels cristians a mitjan segle IX Entre els seus monuments sobresurten la catedral 1471-1704, que conté el gran retaule de Gaspar Becerra 1562, obra cabdal de l’escultura renaixentista castellana, i la casa de la vila de la fi del segle XVII Façana del palau episcopal, obra d’Antoni Gaudí, a la ciutat d’Astorga © Arxiu Fototecacat El palau…

La costa és baixa i sovint coberta de còdols La major part del terme, molt planer, és destinada a l’agricultura de regadiu, dedicada als cítrics, les hortalisses i els llegums, productes exportats en gran part i que han donat lloc a importants installacions de comercialització magatzems frigorífics La pesca hi ha desaparegut pràcticament, i a la costa s’ha desenvolupat el turisme Hi ha un polígon industrial La vila 3 126 h agl 2006, moncofins 5 m alt és a la plana, a 1 km de la mar, on hi ha el barri marítim i poble del Grau de Moncofa L’església parroquial és dedicada a santa…

La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres el grau de la Maçana, entre el Racó i la Platja d’Argelers…