Resultats de la cerca

L’extens terme és molt accidentat Cabeçó de l’Or 1 109 m alt, al SW la serra de la Grana 1 092 m, a l’W la serra de l’Aguilar 908 m, al N els tossals de Carcondo 530 m, de Mecaroves 559 m, al S l’aspre Racó de Cortès 627 m, al SE Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes Alacantí i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta a la seva confluència amb el barranc de Marrulles que neix al Cabeçó fou bastit el 1776 el pantà de Relleu…

La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha creat un nucli…

Situació i presentació Limita al N amb Fontanilles, a l’E amb Pals, al S amb Torrent i a l’W amb Vulpellac i Ullastret Comprèn, a més del poble de Palau-sator, cap de municipi, altres pobles i llocs que, almenys des del l632, formaren una batllia reial Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada Travessa el terme d’W a E la carretera local que uneix la Bisbal d’Empordà amb la carretera local de Pals a Torroella de Montgrí Hi ha altres carreteres que uneixen els diversos nuclis de població La població i l’economia El fogatjament de vers el 1370 dóna 22 focs a Palau-sator, 11…

Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…

Se situa entre el riu de la Sénia on hi ha la torre del Sòl-de-riu, límit amb el Montsià i el barranc de Surrac o rambla d’Aiguaoliva, límit amb Benicarló a ponent, el camí de la Ratlla el limita amb el terme de Sant Jordi del Maestrat Els terrenys són formats principalment pel raiguer de l’extrem oriental de les serralades ibèriques, que segueixen línies tectòniques encara dominades pel Montsià de NE a SW es destaquen enmig d’aquesta plana costanera, dita plana de Vinaròs estesa, pel S, fins a Peníscola i la serra Grossa d’Irta, el puig de la Misericòrdia on s’alça el santuari de Sant…

Situació i presentació D’una extensió de 26,43 km 2 , el municipi de Prat de Comte és situat al NE dels Ports Tortosa o de Beseit, a tocar de les terres de la comarca del Baix Ebre Limita a l’W amb els municipis d’Horta de Sant Joan i Bot, al N amb Gandesa, a l’E amb el Pinell de Brai i amb Benifallet Baix Ebre i al S amb el municipi de Paüls Baix Ebre Tot el terme és força accidentat, si bé les alçades majors són a migdia de la carretera de Vall-de-roures, que segueix aproximadament el traçat del barranc dels Corralassos o de Prat, just al…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…

A l’interfluvi d’ambdós rius hi ha una zona de piedmont de 100 a 200 m alt formada per materials d’alluvió Les terres de conreu ocupen 3432 ha 1984, només el 32% de la superfície total del terme, i 1727 ha més són d’aprofitament forestal L’agricultura tradicional era dominada per garrofers, que cobrien gairebé tot el secà i que actualment són residuals 150 ha, encabits als vessants muntanyosos Amb la pèrdua d’importància del secà han decaigut també les antigues grans finques i els masos dispersos Després de tres decennis de transformacions, el conreu de cítrics és a hores d’ara…

Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del…

Situació i presentació El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda 4,72 km 2 , és als Pirineus empordanesos A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli 713 m, confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes amb el qual està agermanat i passa per la carena, des del puig del Faig 925 m, a l’oest, fins al pla de la Llosa 783 m, a l’est A més, amb els termes empordanesos d’Agullana E,…