Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Torre de les Maçanes
la Torre de les Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en un esquerp sector del prebètic intern valencià.
Travessat de N a S per la rambla de la Torre , que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar 1 252 m alt i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot Comprèn també la vall alta del riu de la Vila, a l’E, i és accidentat, a més, per la serra de la Grana 1 092 m alt, a l’E, la Serratella, al S, i el Montagut 1 078 m alt i contraforts de la serra de la Carrasqueta, a l’W Aquesta configuració justifica una tradició pastoral —molt decandida—, fossilitzada en nombrosos assagadors i canyades La major part del terme és ocupada…
Tollos
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Seta, dins el muntanyam prebètic intern valencià.
La vall és oberta d’E a W entre l’Ombria, de la serra d’Alfaro 1165 m alt, al S i una àrea de turons planencs, d’uns 850 m alt, al N Les aigües són captades en part cap al NE pel barranc de Malafí i la seva xarxa La població ha anat davallant des del 1900 210 h fins al 1950 193 i més encara els dos darrers decennis Això implica un abandó progressiu del camp i una manca gairebé total de serveis Hi ha només 4 ha de regadiu i 225 ha de secà, amb prou feines conreades 40% d’oliverar s’hi oposen 1 300 ha incultes 850 de pastures i 380 de garriga El poble 43 h agl 2006, tollers 773m alt és al peu…
Teulada
Teulada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al sector litoral del prebètic intern valencià, al S del promontori de la Nau.
És accidentat per alguns tossals serra de Soldetes, 402 m, i tossal Gros, al N Peratella, a l’W Als terrenys baixos, predominantment margosos, s’encaixen els barrancs dels Passos i Roig, que desemboquen a la mar a la rada de Moraira Entre Soldetes i el tossal Gros el barranc de Teulada , afluent del riu de Gorgos, ha obert un congost la Garganta, aprofitat pel ferrocarril d’Alacant a Dénia i per la carretera De les 1 745 ha de secà, 1 500 són dedicades al conreu de vinyes, 500 de les quals són per a panses A més, cal afegir 61 ha d’ametller El procés demogràfic, que culminà el…
Tàrbena
Tàrbena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa.
Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el coll de…
Onil
Onil El palau dels marquesos de Dosaigües, annexat a l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una vall eixamplada enmig del muntanyam prebètic intern valencià que culmina a més de 1 200 m alt. a la doble alineació del NW.
Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un…
Sant Hipòlit de Voltregà
Vista de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà, a Osona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…
Arenys de Mar
Vista general de la vila d’Arenys de Mar, amb el port a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la zona costanera entre la riera de la vall de Maria i la de Caldetes, al sud del terme municipal d’Arenys de Munt.
Situació i presentació Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera de Sobirans, que davalla del Montalt i de la serra del Corredor, arran de mar El terme, de forma rectangular s’estén al sud del d’Arenys de Munt fins a la Mediterrània i des de la riera de Valldemaria, a llevant, que passa a frec de Canet de Mar, fins a la riera de Caldes, a ponent, límit amb el municipi homònim En aquest sector, on neix l’Alt Maresme, els contraforts de la Serralada Litoral Catalana dels massissos del Corredor i del Montnegre arriben fins a la mar Així, el terme municipal…
Tortosa
Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
Barcelona
Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…