Resultats de la cerca

És drenat per la rambla d’Aiòder , de règim intermitent, que recull les aigües procedents dels termes de Vilamalur, Fuentes i Torralba, les quals es troben sota mateix d’Aiòder, des d’on corren cap a tramuntana i aflueixen, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella El regadiu és escàs el secà, base de l’economia local, es dedica a garrofers, oliveres i vinya La terra de conreu és molt repartida i és explotada pels propietaris Les terres no conreades són cobertes de pinedes, la fusta de les quals és explotada, de brolla de romaní i d’argelaga unes 100 ha i, sobretot, de pastures unes…

Situat a la part oriental de la comarca, al límit amb l’Horta, ocupa la capçalera i el curs alt de la rambla de Xiva o riu de Xest, amb un terme molt allargat d’W a E, des de la serra de Xiva , alineació muntanyosa que limita la Foia amb els Serrans Santa Maria, 1135 m alt Las Hierbas, 1023 m, fins a la serra de la Parentxisa 329 m alt i el pla de Quart, al límit amb el Camp de Túria i l’Horta, en un dels indrets on la zona de llengua castellana arriba més a prop de la costa masia de Santo Domingo La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar El conreu ocupa 3000 ha de…

Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…

Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…

És un centre agrícola vinyes, oliveres, cereals, espart, i té indústries de sabates i de mobles Dins el seu terme hi ha el poble del Carxe o Raspai , dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe

Té vins molt anomenats i fàbriques de licor Hi ha restes del castell del marquès de Villena s XV, i església d’estil gòtic, amb façana renaixentista Dins el terme hi ha el poble de la Torre del Rico, una part del de la Canyada del Trigo i les caseries de la Sarsa, la Moreneta, la Barquilla, la Raja i l’ Arsenal, dins la zona de la llengua catalana del Carxe

És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha 75% del total, amb predomini del matollar 3 500 ha sobre l’àrea forestal 1 200 ha El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya 100 ha, mentre que el regadiu ho és a hortalisses, blat de moro…

Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d’El Castellar 698 m alt fins a les terres més baixes properes al Túria accidentades, tanmateix, pel Cerrogordo, 476 m alt, a la part oriental de la comarca, al límit amb el Camp de Túria El terme és drenat per la rambla Castellarda La quasi totalitat es conrea com a secà El conreu bàsic és la vinya, amb 1 700 ha, seguida dels cereals, els garrofers i els ametllers La ramaderia ovina comprèn 2 000 caps Hi ha mines de caolí en explotació i una important cooperativa vinícola Celebra mercat setmanal el…

El terme, molt reduït, s’estén a la dreta del Túria, a l’indret de la seva confluència amb el riu Ebrón el terme de Castellfabib separa el sector principal de l’enclavament de Torre Alta El territori és pla i regat amb l’aigua del riu hom conrea hortalisses i arbres fruiters, especialment pomeres Hi ha magatzems de fruita i hom fabrica embalatges de fusta Malgrat que la població ha estat tradicionalment la més estable del Racó, els darrers anys ha sofert un fort corrent emigratori El poble 383 h agl 2006 742 m alt és a l’esquerra del riu Ebrón L’església parroquial és dedicada a santa Marina…

Situat en part a la zona muntanyosa que separa aquesta comarca de l’Alt Palància cim d’El Mas de Castellanos, 1 053 m alt i en part a la vall del riu de Xelva, al sud de la qual el Túria travessa el terme engorjat en una zona fortament accidentada Les característiques del territori limiten l’extensió de la terra de conreu a 63 ha de regadiu i 1 000 de secà blat, oliveres, garrofers i vinya Al sector muntanyós hi ha 2 757 ha de pasturatges, 2 000 de terreny improductiu, 666 de bosc pinedes i suredes i 320 de brolles i espartars Hi ha bestiar oví El poble 397 h 2006 351 m alt, a la dreta del…