Resultats de la cerca

Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament El…

Comprèn un sector de costa molt petit al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx , al límit amb el terme de Sóller La zona forestal ocupa 296 ha de matollar, 250 d’alzinar i 72 de pinedes Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres 320 ha i als garrofers, i també a cereals, ametllers i altres fruiters La ramaderia bestiar cabrum i porcí i petites indústries derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 432 h agl 1981 160 m alt és en una vall oberta al SW, 3 km al NE de Sóller, i té un aspecte…

Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a…

Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia 1128 m, tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic al cap Negret Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el segle XVII 2000 h, que al final del segle següent passaren a 4800 Al llarg del segle XIX i fins el 1960 la població s’…

L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…

Situació i presentació És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès Constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines Limita al N amb el municipi de Vallfogona de Ripollès, al NE i l’E amb les terres garrotxines de Riudaura i la Vall d’en Bas, al S i l’W amb els municipis osonencs de Sant Pere de Torelló i Santa Maria de Besora, respectivament, i al NW amb Ripoll Vista del salt del Molí © CIC-Moià El terme, força accidentat, constitueix la capçalera del Ges, voltada per…

Situació i presentació El terme municipal del Perelló ocupa 100,67 km 2 després que el 1990 se segregués del seu terme el municipi de l’Ampolla, amb el qual limita al S A la part interior, al NW, és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Cardó i la serra del Boix, ja que el terme arriba gairebé fins al portell de Xàquera, més a ponent del tossalet de la Pedra 753 m i del coll de Diamà, sector que confronta amb el municipi de Rasquera, de la comarca de la Ribera d’Ebre La façana marítima s’ha reduït molt a causa de la segregació de l’Ampolla, que ha pres una gran part de l’…

Situació i presentació S'estén al sector de ponent de la comarca, a la vall del Segre, entre Sudanell i Aitona Limita amb els termes segrianencs d’Alcarràs i Sudanell al N, de Sunyer a l’E, de Sarroca de Lleida i Aitona al S, de Soses a l’W, i amb un petit sector del de Fraga Baix Cinca, al SW El territori del vessant dret de la vall que correspon a l’antic terme de Vilanova de Remolins arriba en una estreta i allargada llenca fins al Baix Cinca i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya i per la séquia de Remolins, mentre que el de l’esquerra, molt més extens, ho és per l’antiga séquia de…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia…

Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…