Resultats de la cerca

Fou creat l’any 2016 per la fusió dels antics municipis de Cerdedo i de Cotobade Té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia

Fou creat l’any 2013 per la fusió dels antics municipis d’Oza dos Ríos i de Cesuras Té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia

Comprèn la vall de Rialbo però no la del seu afluent, per l’esquerra, el barranc d’Espluga, que drena els municipis catalans de Merli i de la Vall de Lierp, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera a Campo És accidentat pel sector occidental del massís del Turbó, i comprèn els pobles de Llert cap de municipi, Aguascaldas, Biescas, Santa Maura i Esterún

A causa de la migradesa dels recursos econòmics bosc i agricultura de secà ha estat de sempre un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló El poble és en un coster 613 m alt, a la dreta del riu del Bulès és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes Dins el terme hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix, al sector de l’esquerra del riu

El sector oriental el Montner, 782 m alt i meridional puig Roig, 863 m alt són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet que comunica amb la plana del Rosselló, del Fortó amb Ceret i de Xetard amb l’alt Vallespir La major part del terme és coberta de boscs i garrigues L’agricultura es limita a 30 ha essencialment pastures i algunes hectàrees de vinya, arbres fruiters i cereals La població, disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig Comprèn, a més, el santuari de la…

Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou dins Llanera de Ranes i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila Tot el territori és conreat i regat amb l’aigua de la séquia de Ranes hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900 El poble 119 h agl 2006, vallesins 119 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial de Sant Joan Baptista s XVII té com a sufragània la de la Granja de la Costera Havia depès de la de Cerdà Lloc de moriscs, tenia 42 focs…

El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals El secà, a les terres més altes, accidentades pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa 212 m alt, és destinat a vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters El 48% de la població activa treballa a la indústria dels municipis veïns Aquesta ha estat la causa de l’estancament de la població que es manté des del 1900 entre 300 i 400 habitants El poble 388 h agl 2006, vorassequians 155 m alt és al límit amb el terme de Sant Pere d’Albaida L’església parroquial la Mare de Déu…

Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional del municipi hi ha les ruïnes del…

Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant Una tercera part del territori és ocupada per matollars La resta es divideix entre el secà 300 ha, destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu 200 ha, destinat a tarongers 125 ha, hortalisses i tabac 20 ha Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció El poble 1 030 h agl 2006, llanerins 139 m alt és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port d’Almansa…

La part baixa del terme és regada per la séquia dels Molins La ramaderia bestiar boví i l’agricultura, d’alta muntanya cereals i hortalisses, formen la base econòmica del municipi l’Estat francès hi establí, a la fi del s XIX, un important assecador de llavor de pi per al repoblament La indústria làctia mantega, formatge ha adquirit importància el 1948 la cooperativa de la Cabanassa, a la qual es vincularen els municipis del Capcir i de l’alt Conflent, s’uní amb les d’Er Alta Cerdanya i Prada Conflent El poble 1 520 m alt, a l’esquerra del riu de Jardó les cases de la dreta del…