Resultats de la cerca

Terreny muntanyós Té horta Produeix vi, blat de moro, cereals i patates Ramaderia bovina i porcina La principal riquesa és la pesca i la seva indústria derivada

El terme, reduït, és en part muntanyós unes 400 ha de bosc i pasturatges L’agricultura és predominantment de secà garrofers, oliveres i ametllers La indústria ceràmica és la principal activitat econòmica ha significat una represa per al poble i fins i tot ha atret mà d’obra dels pobles veïns El poble 567 h agl 2006, figuerolers 360 m alt és a l’esquerra del riu de Llucena L’església parroquial és dedicada a sant Mateu Pertangué a la tinença d’Alcalatén

El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…

El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola 11% del terme es limita a 133 ha, amb predomini de la vinya 106 ha, 19 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 17 ha de pastures i farratge, 2 d’hortalisses i 1 de pomeres El cens ramader és de 315 caps de bestiar oví i 21 de cabrum El poble 112 h agl 1982 426 m alt és situat en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia

El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents El regadiu 110 ha produeix cereals blat, blat de moro, llegums i tubercles El secà és ocupat principalment per cereals, oliveres i vinya La ramaderia és important, sobretot el bestiar oví, cabrum i porcí La població ha sofert una minva constant des del segle XIX el corrent emigratori s’ha dirigit principalment cap a Barcelona i València El poble 146 h agl 2006 587 m alt fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del s XIV L’…

El terme és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà penya de Saganta, 727 m alt La major part del territori, muntanyós, és improductiva L’agricultura es limita a 205 ha de secà garrofer, ja mig abandonat, vinya i olivera i a unes parcelles de regadiu 8 ha vora el riu La terra és treballada en règim de conreu directe Té una petita central hidroelèctrica Hi ha un fort corrent emigratori vers la Plana El poble 71 h 2006 294 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars L’església és dedicada a la Circumcisió Fou lloc de moriscs 85…

El terreny és molt muntanyós, accidentat per la serra d’Andilla la Bellida, 1 319 m alt, divisòria d’aigües entre el Palància al qual aflueixen el riu de Canals o de Canales i el barranc de Pedregós i del Túria, capçalera de la rambla de les Alcubles Les terres incultes ocupen 2 600 ha, el bosc 440 ha i els conreus cereals de secà 220 ha La ramaderia consta d’uns 900 caps de bestiar cabrum i de llana El poble 53 h agl 2006 1 011 m alt és a l’esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l’església en dos nuclis L’església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís…

El territori és molt muntanyós, i en la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres En ramaderia, hi ha prop d’un miler d’ovelles El secà es limita a un 15% del terreny, dedicat sobretot a cereals, i el regadiu a un 15% Ha patit una forta despoblació, que ha reduït el nombre d’habitants a un terç dels del 1900 Més d’un 90% de la població activa treballa a l’agricultura La vila 113 h agl 2006 431 m alt és en una foia, a l’esquerra del riu de Vilamalefa L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc havia pertangut a la senyoria de Vilamalefa, després ducat de…

És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa El territori, muntanyós a la seva meitat meridional, és relativament pla al nord Les terres de conreu, poc profundes i pedregoses, estan força repartides i són conreades, en general, pels propietaris Els principals conreus de secà són la vinya, les oliveres, els garrofers, els ametllers i el blat el regadiu és molt reduït La població ha disminuït lentament durant els darrers cinquanta anys El poble 197 h 2006, aielins 267 m alt, situat al peu de la serra, sota un antic castell, era una antiga alqueria musulmana…

Accidentat per les serres que separen ambdues comarques vessants orientals de la serra de Buixcarró, 732 m alt, el sector meridional és més pla i el terme forma la capçalera de la riera de Pinet , afluent per l’esquerra del Vernissa al terme de Benicolet El 80% del territori és ocupat per pinedes, i la resta en la major part pels conreus de secà oliveres, ametllers, garrofers i cereals, amb una petita horta dedicada al tarongerar El poble 184 h agl 2006, pinetans 347 m d’alt és al peu del sector muntanyós L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent Lloc…