Resultats de la cerca

La indústria, força diversificada, és la base de l’economia, que es complementa amb les activitats agrícoles i ramaderes

L’economia és agrícola i ramadera, amb indústries derivades

Agricultura de regadiu i indústries alimentàries Hi destaca l’artesania vimetera Al NE, a pocs kilòmetres, es troba el conegut monestir de Santa María de Monsalud

Situat pocs quilòmetres al NW de Bilbao, forma part de la seva aglomeració Inclou diversos nuclis de població Algorta, cap del municipi, Las Arenas i Santa María de Getxo, antigament formant unitats urbanes separades

L’economia del terme es basa en l’agricultura, la ramaderia, la mineria estany, i les indústries alimentària i hidroelèctrica A pocs km del nucli, hi ha el santuari das Ermidas, sorgit entorn d’unes coves habitades per ermitans des del s VII

Situada a la vora del riu Nerbion, a pocs quilòmetres de Bilbao, que és el seu centre comercial Té indústries siderúrgiques, químiques, de fabricació de vidre, de la ceràmica i de la fusta El conjunt del municipi és d’agricultura rica civada, ordi, patates i molt ramader ovelles, vaques

És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra…

El territori és destinat quasi totalment a l’agricultura de regadiu gràcies a la séquia de Montcada un reduït sector de marjal que hi havia vora la costa, abans dedicat a l’arròs, ara és convertit en una part del polígon industrial Mediterrani amb la marjal d’Albuixec, a tocar de l’autopista de Barcelona A més dels conreus hortícoles tradicionals de l’Horta, els anys seixanta hom plantà algunes partides de tarongerar 60 ha A més del polígon, hi ha magatzems fruiters des de fa temps, i, darrerament, s’hi han establert petites indústries plàstics, paviments És dels pocs municipis…

El territori és pla, accidentat només per petites ondulacions el tòs Pelat, 225 m alt al N que separen les valls del Túria i del barranc de Carraixet L’àrea no conreada es limita a unes 350 ha de matollar El secà ocupa una extensió important de garrofers i també d’oliveres i vinya El regadiu més de 1 500 ha, en expansió aprofita l’aigua del Túria, però sobretot la de pous Els principals conreus són les hortalisses tenen anomenada les cebes, blat de moro i taronges 450 ha La ramaderia és integrada per uns 900 caps de bestiar oví Els darrers anys ha començat a implantar-s’hi la indústria de la…

Terreny totalment pla i alluvial, regat amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme L’horta es dedica a conreus intensius, dues o tres collites anuals, d’hortalisses, cacauets, patates, blat de moro i un petit sector de taronger Hi ha ramaderia estabulada L’activitat industrial se centra en el paper, el jute i els teixits a la fi del s XVIII hi installà Josep Lapeira al raval de Gafaüt on hi ha l’ermita de Santa Bàrbara una important fàbrica de filats de seda, aprofitant la força hidràulica de la séquia de Montcada, la qual a la fi del s XIX fou adaptada a la fabricació de sacs…