Resultats de la cerca

Ocupa les valls i planures que formen la conca hidrogràfica recolzada al vessant meridional del puig de Galatzó 1 026 m i s’estén fins a la mar, entre les serres de Garraf i de s’Esclop, a l’oest, i la de na Burguesa, a l’est A la costa, molt articulada, sovintegen les platges sorrenques emmarcades entre caps rocallosos n'és l’accident més important el cap de cala Figuera, a l’extrem d’una petita península entre Palmanova i Santa Ponça Hi ha 6 903 ha de pinedes, explotades, i 1 514 ha de garriga Els conreus ocupen 3 144 ha 20% del terme, de les quals només 82 són de regadiu hortalisses Al…

El relleu, accidentat, s’obre en tres valls, recorregudes per torrents que, com les serres que les separen, estan orientats de NE a SW Aquestes serres, on predominen les roques calcàries, estan disposades en escates i imbricacions, i corresponen a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana La costa és rectilínia, alta i escarpada, i a la part oriental i meridional presenta accidents importants com el del port d’Andratx es Port d’Andratx i les platges de Sant Elm i la de Camp de Mar Enfront de Sant Elm es troba l’illot des Pantaleu i l’illa de sa Dragonera A la part muntanyosa…

Situació i presentació Es troba al punt de confluència del Gurri amb el Ter Les terres del municipi envolten pràcticament les del terme de Roda de Ter, i limiten al N amb Santa Maria de Corcó, a l’E amb Tavertet i Vilanova de Sau, al S amb Tavèrnoles, a l’W amb Gurb i al NW amb Manlleu El terme de les Masies de Roda es va segregar de Roda de Ter el 1806, si bé la separació no fou aprovada per l’Audiència fins el 1836 Les terres del terme són força planeres, llevat del sector trencat pel Ter, on es troben les partides de Casserres i Salou El terme, solcat per les aigües del Ter, que va…

Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…

Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera…

Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la Plana de Vic Limita al N amb el terme de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó i les Masies de Roda, al S amb Gurb i a l’W amb les Masies de Voltregà Té per base la gran recolzada que forma el Ter quan canvia l’orientació de N a S per fer meandres cap a l’E, a la recerca de la seva sortida pels engorjats de les Guilleries És en el sector més deprimit de la Plana i per això el més afectat per la boira baixa vigatana El seu terreny és planer, però l’engorjat del Ter i les petites elevacions del sector N i NE li lleven…

Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…