Resultats de la cerca

Una bona part del terme és boscada bosc i casa forestal de Merialles al fons de la vall hi ha els conreus principalment pomeres Hi ha estat tradicional la indústria cistellera vímet El poble 52 h agl 1982 725 m alt és sota el monestir del Canigó al qual pertangué la jurisdicció senyorial, a la dreta del riu de Cadí Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent l’estàtua jacent desaparegué, conservat entre dues tombes

Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi ha magatzems de preparació de fruita El poble 1 417 h agl 2006, quartellers 42 m alt és a llevant de Quart, població de la qual depengué eclesiàsticament des del 1547 fins al 1902 abans depenia de Sagunt l’església parroquial de Santa Anna és obra del 1669 Fou lloc de moriscs 70 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Uixó Antiga alqueria islàmica, pertangué, com Quart, als Pròixida, comtes d’Almenara, des del s XVII, i després també als comtes de Faura Es conserva una casa senyorial del s XVI La banda de música de…

Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1 700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2 560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa Maria Domina la vila el palau senyorial, del s XVI Fou centre de la baronia de Llutxent El…

En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu 437 ha hom dedica 276 ha a la vinya 146 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 131 ha a les hortalisses 54 d’escaroles, 38 d’enciams, 16 de tomàquets, 4 de carxofes, 4 de julivert, 2 d’espàrrecs, 2 de patates primerenques, 1 de mongetes, 81 ha als arbres fruiters 42 de presseguers, 37 d’albercoquers, 1 de pomeres i 5 ha al farratge Hi ha una petita fàbrica d’embalatges Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment El poble vilanovins 55 m alt és situat a l…

Vora aquest riu s’estén el sector més pla i agrícolament més productiu, el pla de Nidoleres, en part regat, on hi ha el poble de Nidoleres, travessat per la carretera de Perpinyà a Barcelona La part més muntanyosa és coberta de bosc De les 744 ha conreades, 721 ha són de vinya 716 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior hi ha alguns fruiterars 6 ha d’albercoquers, 3 de cirerers i 2 de pereres i 2 ha d’hortalisses Hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979 El poble 318 h agl 1982 140 m alt és situat damunt la línia de turons que separa la vall del Tec…

El terme ocupa una part de la conca alta del Tastavins anomenat aquí barranc d’Escalona De les 2 700 ha de superfície, 500 pertanyen a explotacions forestals, al tossal d’en Sabater i la pineda de la Vall Unes 600 ha són dedicades a conreus de secà cereals i patates i només 15, a regadiu Hi ha granges estabulades El poble 115 h agl 1996, herbessers o herbessencs és a l’esquerra del barranc d’Escalona, al fons de la vall, la qual, oberta en direcció a Pena-roja de Tastavins Matarranya, es comunica molt difícilment amb la resta de la comarca L’església parroquial és dedicada a…

Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble 116 h agl…

Hi predomina la viticultura de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185 Hi ha, a més, 28 ha de fruiters presseguers, cirerers i albercoquers i 36 ha d’hortalisses La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers El poble 30 m alt, esmentat ja al segle X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà Fou centre de la baronia d’Ortafà , jurisdicció senyorial posseïda ja al segle XII pel llinatge homònim A la segona meitat del s XIII passà dels Hortafà als Durban…

La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu Antiga alqueria…

Gairebé tot el terme és ocupat per conreus de regadiu 316 ha destinats principalment a tarongers 207 ha, hortalisses i planter d’arròs Les aigües provenen de la séquia d’Escalona Al S, envaït per contraforts de la serra Grossa, hi ha el conreu de secà 60 ha d’ametllers i d’oliveres, que retrocedeix davant els tarongers Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels mateixos propietaris L’activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges El poble 1372 h 2006, alcanterins o alcanterers 38 m alt, formà una senyoria junt amb Beneixida, que pertanyia a la…