Resultats de la cerca

Tot i la importància ramadera en el passat, actualment predomina l’activitat residencial La vila era originàriament una petita caseria, desenvolupada arran de la construcció del monestir d’El Escorial  i, sobretot, des de Carles III, que hi feu bastir edificis destacables El 1792 fou separada de San Lorenzo de El Escorial per Carles IV Entre els seus monuments destaquen les esglésies Herreriana i de Sant Bernabé segle XVII i la Caseta del Príncep segle XVIII

Els conreus, que aprofiten l’aigua de la font de Quart, són gairebé tots de regadiu 344 ha, i produeixen taronges, nespres, altres fruites i arròs a Alarap Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 94% i per arrendataris Hi ha magatzems de preparació de fruita que donen treball a un centenar de persones La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900 A la dècada dels setanta s’ha estabilitzat El poble 636 h agl 2006, benaviters 36 m alt és prop de la carretera de Barcelona a València Lloc de moriscs, el 1394 pertanyia a Bernat Vives de Canyamars El 1535…

Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic serrat dels Llops, pic de Mollet, erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers, on, a més de prats, hom conrea cereals blat i sègol, patates i arbres fruiters La ramaderia més de 200 caps de bestiar boví és una de les bases econòmiques Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de les quals donà…

El sector sud del terme és accidentat per la serra d’Agullent El riu de Baladrar i el barranc de Benissoda drenen el terme, i un petit pantà regula el regatge local A la part de la serra d’Agullent hi ha pinedes i matollars Hom conrea 46 ha de regadiu, que produeix principalment cereals i hortalisses, arbres fruiters i conreus associats Al secà, que s’estén per les feixes esglaonades, hi ha sobretot oliveres, garrofers i vinya, a més de cereals i llegums El 83% de la terra conreada és explotat pels propietaris, la resta per parcers La població es doblà al llarg del s XVIII, i després s’…

El terme és molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 1 104 m alt, pels quals davallen els únics corrents fluvials el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar L’economia és basada en l’agricultura, que aprofita els sectors més plans i els vessants baixos, on forma feixes predomina el secà només hi ha 12 ha de regadiu, i els conreus més estesos són el de la vinya, oliveres i, subsidiàriament, cereals La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris 92% de l’àrea conreada La població, que es mantingué estacionària al s…

A més, al N de la serra del castellet d’Aixa, comprèn un sector de la conca del Girona, on es troba el poble de la Llosa d’Olocaive L’escassa aigua que porta el riu de Gorgos permet de recórrer els regadius 8 ha als seus marges Al secà són conreats ametllers 108 ha i, sobretot, vinya el raïm moscatell que hom hi cull és dedicat a l’elaboració de panses, efectuada en els característics riuraus Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament pels propietaris a la zona muntanyosa, 934 ha són ocupades per pinedes, matollars i pasturatge El poble 477 h 2006, canaliers 230 m alt…

El terreny és ondulat, amb nombrosos turons interfluvials creats per l’erosió turó de la Pedrera, 631 m la Condomina, 665 m Hom conrea el 88% del terme, amb predomini del secà 833 ha sobre el regadiu 63 ha els conreus més estesos són el de cereals 646 ha, seguit del d’olivera 190 ha, d’ametllers 97 ha i vinya 45 ha Hi ha indústria tèxtil tradicional mantes alcoianes i gèneres de punt i fabricació d’alcohol La població, que al s XVIII es quadruplicà, al XIX restà estacionària, del 1900 al 1910 minvà en un 29% i s’anà recuperant en part fins el 1960 Després oscillà suaument, per devallar amb…

És format per tres sectors el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector el pla de la Quadra situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya séquies de la Mola i de la Magdalena, al límit amb la Noguera un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó , a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera Hi ha 4300 ha conreades Al regadiu 700 ha hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters préssecs, peres, albercocs, prunes El…

La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça…

El secà se situa a l’interior i es troba en regressió garrofers i ametllers El regadiu aprofita encara l’aigua de la séquia reial de Montcada 828 ha i també la de pous 480 ha els principals conreus són les hortalisses i sobretot els tarongers 500 ha i les pereres Quant a la indústria hi ha una gran fàbrica d’electrodomèstics i metallúrgia, indústria de conserves, mobles, relaminatge Dins el terme hi ha un hotel de luxe i a la costa s’ha format el barri marítim i turístic de la Platja de Puçol A partir del 1950 la població ha experimentat un augment notable per l’atracció…