Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Cocentaina
Vista aèria de Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…
Gironella

Gironella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà que s’estén a banda i banda del Llobregat, al S de la comarca.
Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…
Ciutadella
Vista aèria de Ciutadella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca que comprèn l’extrem occidental de l’illa.
Territori i economia Estès de la costa de tramuntana a la de migjorn, el terme és el més gran de Menorca i també el més homogeni és una taula calcària miocènica suaument ondulada i sovint tallada per barrancs profunds Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d’aquests barrancs cales de Santagaldana on desguassa el riu d’Aljandar, en part límit oriental del terme, Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l’oest pel cap d’Artrutx cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en Blanes, en Forcat…
Pinós

Pinós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb el Bages, la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers…
Calella

Vista general de Calella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, als vessants meridionals dels darrers contraforts del Montnegre on neix la riera de Calella, que drena el terme.
Situació i presentació El terme municipal és a la costa, entre Sant Pol W i Pineda E, que també el tancà pel N Sant Cebrià de Vallalta el limita pel NW Dins del municipi hi ha els vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís de Montnegre serra del Sot de l’Infern, 418 m serra de Can Carreres, 405 m, que s’estén vers l’E fins a l’alt de Llevant, 412 m, d’on davalla la riera de Calella, principal curs fluvial que desemboca a la mar, a ponent de la població, i que al sector de capçalera drena la vall de Roure, sector boscós ara urbanitzat amb el nom de Dalt de Calella…
Santa Margarida de Montbui

Santa Margarida de Montbui
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Margarida de Montbui, de 27,58 km 2 , és situat al SW d’Igualada, a la dreta de l’Anoia riu que separa els dos municipis entre les confluències de la riera de Tous, a ponent, i el torrent de Garrigosa, a llevant Limita amb els termes d’Igualada i Jorba al N, Sant Martí de Tous a l’W, Santa Maria de Miralles al SW, Orpí al S i Vilanova del Camí a l’E El territori és planer al sector septentrional i forma vers el SW un triangle accidentat per la serra de Collbàs i la de la Portella, i pels extrems orientals de la serra de Miralles, on s’aixeca…
Castellar de n’Hug

Castellar de n'Hug
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Situació i presentació Al N, limita amb la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i l’Arija el separa del terme de Gombrèn a l’E També limita per l’extrem nord-occidental amb la Baixa Cerdanya municipi d’Alp Per la banda de la comarca del Berguedà, limita amb Bagà i Guardiola de Berguedà a l’W i, amb la Pobla de Lillet, pel S A més del poble de Castellar de n’Hug, el terme comprèn l’antic veïnat de Sant Vicenç de Rus, a la confluència de la riera de Rus amb el Llobregat També hi ha, a tocar de Castellar, els bar ris de l’Erola…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…
el Prat de Llobregat
La Casa de la Vila del Prat de Llobregat amb ornamentació neogòtica
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional del Baix Llobregat i al capdavall de la riba dreta del Llobregat A la sortida de l’estuari o vall fluvial, entre Sant Boi i Cornellà, els alluvions del riu han format un delta de gairebé 100 km 2 que s’estén de Montjuïc al massís de Garraf al centre d’aquest delta hi ha el municipi del Prat, que totalitza 31,17 km 2 A través del riu limita a llevant amb Barcelona Zona Franca, al nord amb l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, i a ponent té Sant Boi de Llobregat i Viladecans El cantó de migdia és ocupat per la mar Terra d’…
la Sénia
la Sénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de la Sénia, de 108,41 km 2 , el tercer en extensió de la comarca, es troba al punt de contacte de la comarca del Montsià amb la del Matarranya i el Baix Maestrat, als ports de Tortosa El tossal del Rei 1356 m és el punt on coincideixen els tres antics estats de la Corona d’Aragó Termeneja pel costat del Matarranya NW amb Beseit, pel del Baix Maestrat W i S amb Fredes, la Pobla de Benifassà, Bellestar de la Tinença i Rossell, amb Ulldecona SE i Mas de Barberans E pel costat del Montsià i amb Roquetes NE i l’enclavament de la Mola de Catí N, que pertany al…