Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Soto del Barco
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la ria de Pravia, delimitat a l’W pel riu Nalón.
Població disseminada El cap del terme és Soto
Soto del Real
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al peu de la serra de Guadarrama.
Centre industrial metallúrgic i d’estiueig Destaquen l’església de tres naus, construïda entre els s XVI i XVIII, amb retaule de fusta, i el pont medieval
Rincón de Soto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat al S de Calahorra, al marge dret del riu Ebre.
Hi predomina l’agricultura de regadiu També hi ha ramaderia i certa indústria conservera
Soto de la Vega
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, drenat pel riu Órbigo, al Páramo lleonès.
Economia bàsicament agrícola i ramadera
Ribera de Arriba
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al S d’Oviedo i drenat pel riu Nalón.
De poblament dispers, el nucli del terme és Soto de Ribera L’economia és principalment agrícola i ramadera Central tèrmica
Trigueros
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, a la vall del riu Tinto.
Agricultura i ramaderia Indústria derivada i de materials per a la construcció N'és remarcable la cova de del Zancarrón de Soto, amb un dolmen a l’interior
Ademús
Vista de la vila d’Ademús, de caràcter medieval, sota les restes del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria.
El terme és drenat, a més, pel Boïlgues i per les rambles de Riodera que és el límit amb Aragó, Las Tóvedas, Negrón i El Val La població, estable fins el 1940, ha disminuït d’aleshores ençà a la meitat, per emigració a Barcelona i al Port de Sagunt, especialment El secà cereals i ametllers és de baix rendiment als regadius del Túria i del Boïlgues són conreats cereals, patates, llegums i especialment arbres fruiters sobretot pomeres La propietat de la terra és molt repartida, i és explotada generalment de manera directa pels propietaris La muntanya és, en gran part, de propietat municipal Hi…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat…
Viella
Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…