Resultats de la cerca

El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca muntanyes del port de Càrcer, i és ocupat, en una gran part, per brolla el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus 500 ha de secà 150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal de la séquia de la Llosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses amb tabac La ramaderia és de bestiar oví Hi ha petites pedreres de calç i de guix L’activitat industrial se centra en petites fàbriques de mobles i capses de cartó i en magatzems de productes agraris Amb una…

Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental  El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…

Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de…

L’extens terme és molt accidentat Cabeçó de l’Or 1 109 m alt, al SW la serra de la Grana 1 092 m, a l’W la serra de l’Aguilar 908 m, al N els tossals de Carcondo 530 m, de Mecaroves 559 m, al S l’aspre Racó de Cortès 627 m, al SE Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes Alacantí i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta a la seva confluència amb el barranc de Marrulles que neix al Cabeçó fou bastit el 1776 el pantà de Relleu…

L’agricultura de regadiu 475 ha ocupa el sector oriental patates, blat de moro, blat i hortalisses, i la de secà garrofes i oliveres és a la part més muntanyosa Hom hi explota pedreres de pedra calcària Les indústries principals són les del calçat i les tèxtils, i hi ha forns de calç A partir de mitjan s XIX esdevingué centre d’estiueig de l’aristocràcia i l’alta burgesia valencianes, i hom hi construí nombroses residències, especialment al barri de Campolivar Des del 1970 ha esdevingut centre d’habitatge permanent de nombroses famílies provinents de València, cosa que ha modificat l’…

L’agricultura ha anat perdent importància relativa el 1991 només s’hi dedicava l’1% de la població activa El regadiu 79 ha, que predomina totalment sobre el secà, és dedicat principalment a tarongers 25 ha i productes d’horta 54 ha La terra és conreada en un 95% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha una estació fitopatològica Hom explota els jaciments d’argila De la indústria, important activitat econòmica del municipi 33% de la població ocupada el 1991, que ha esdevingut, a més, residència de nombroses persones que treballen a València, destaquen, a més de la tèxtil…

Situació i presentació Al N limita amb Gisclareny i Guardiola de Berguedà, i per la banda meridional amb Fígols Vell i amb una estretíssima faixa de territori pertanyent a Cercs El límit septentrional entre Vallcebre i Gisclareny i Guardiola és recorregut pel riu de Saldes fins poc abans de la confluència amb el Llobregat El límit meridional correspon a la serra d’Ensija Serrat Voltor, 2271 m, el coll de Fumanya 1570 m i el grau de la Mola 1350 m Per la banda oriental té com a límit els cingles de Vallcebre, que dominen la vall del Llobregat, i el cap del Portet 1341 m A la banda occidental…

Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…

Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…

Situació i presentació El terme confronta amb els de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts al N, Santa Coloma de Cervelló a l’E, Sant Climent de Llobregat al SE, Begues al SW i W i Vallirana a l’W Molt muntanyós, el terme comprèn la vall alta de la riera de Torrelles que desguassa al Llobregat, al terme de Sant Vicenç dels Horts, formada per la riera de Torrelletes amb el seu afluent, la riera de Can Claver i la de Can Mas amb el seu afluent, el torrent de Can Güell El terme és delimitat per la carena de les muntanyes que encerclen aquestes petites valls, des del cim de Montpedrós o muntanya de…