Resultats de la cerca

La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del segle XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per persones que…

És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el portal de l’…

La zona contigua a la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca, des del 1960 ha estat transformada, per iniciativa municipal, en un dels primers centres turístics del Rosselló amb un port que pot acollir un miler d’embarcacions esportives, pistes de golf, tennis, centre hípic, clubs nàutics, amb el nucli del mas de les Rotes i de la Platja de Sant Cebrià Resten encara extenses zones d’aiguamolls i algun petit estany, com el de les Criolles, al S, prop del mas dels Capellans La resta del terme és dedicada a l’agricultura, especialment a la vinya  El regadiu aprofita les aigües del…

És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat…

El seu territori és estret i de forma allargada, perpendicular a la costa i arriba des dels turons que limiten l’Horta, a ponent, fins a la mar el terme és pràcticament partit en dues parts per l’enclavament de Mauella i Teuladella, del municipi de València Les terres són, en gran part, d’horta, regades amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Hom hi conrea patates, cebes, enciams, etc, i a l’àrea d’expansió cap al secà, taronges al secà, reduït a la part més alta del terme, garrofers i vinyes Gairebé totes les terres són conreades pels seus propietaris Una certa…

La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres el grau de la Maçana, entre el Racó i la…

Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de les Planes d’Hostoles Garrotxa, al NE amb Amer, a l’E amb la Cellera de Ter, al SE i S amb Osor, al SW amb Sant Hilari Sacalm i a l’W amb Rupit i Pruit OsonaEl Ter passa profundament encaixat entre la serra de Sant Benet 1149 m, al S, on es dreça el santuari i antic priorat del Coll, i els cingles que formen el límit oriental del pla de Montdois, al N El sector septentrional és drenat per la riera de Rupit i presidit per la impressionant cinglera del Far amb el santuari, que domina el pla de Sant Martí Sacalm El gran pantà de Susqueda, a l’…

Situació i presentació El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX és format per tres antigues entitats d’història i característiques geogràfiques diferenciades el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l’antic terme del castell d’Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població La part N del terme és composta per l’antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d’aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès finalment, la part S, des de la unió…

Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…