Resultats de la cerca

Centre comarcal, amb petites indústries fabricació de boines Fou fundada per sant Domingo de la Calzada i es convertí en estació obligada en els pelegrinatges a Sant Jaume de Galícia Conserva part de les muralles medievals La catedral, del segle XII, té tres naus, transsepte, deambulatori i trifori La torre i la portada sud són del segle XVIII En el seu interior es destaca el cadiram del cor segle XVI i, sobretot, el retaule de l’altar major, de Damià Forment El convent de San Francisco fou reconstruït al segle XVI El de Las Bernardas és del XVII

Situat a la costa cantàbrica, és centre agrícola i ramader Conrea cereals i llegums Bosc d’eucaliptus Constitueix un notable conjunt arquitectònic, declarat monument nacional, amb diversos palaus i cases senyorials la dels Estrada, la dels Peredo, la dels Tagle, etc, esglésies la de Las Clarisas, la de Regina Coeli, etc, i la Collegiata, romànica, de la fi del segle XIII l’origen de la qual fou un monestir del segle IX, de tres naus, transsepte, tres absis semicirculars i volta d’encreuament d’ogives El claustre, una galeria del qual és moderna, té els capitells treballats

Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila…

Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i SantPere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els…

És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25870 h, es refeu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…

Situació i presentació El terme de Barberà del Vallès, d’una extensió de 8,31 km 2 i situat a banda i banda del Ripoll, confronta al N i al NW amb el municipi de Sabadell, al NE amb Santa Perpètua de Mogoda, al SE amb Montcada i Reixac, al S amb Ripollet i Cerdanyola i a l’W amb Badia del Vallès La fondalada del Ripoll travessa la part central del terme de NW a SE La part de ponent del terme és una plana essencialment urbana, dividida en dos vessants ben poc pronunciats, un cap al Ripoll i l’altre vers el Riu Sec Per l’interfluvi passa la carretera de Barcelona a Sabadell, fins ara eix…

Situació i presentació El municipi de Palau de Santa Eulàlia és a l’extrem occidental de la plana de l’Alt Empordà, a l’esquerra del Fluvià, que fa de límit meridional i de divisòria amb el terme de Sant Mori, a migdia El Fluvià forma en aquest lloc uns pronunciats meandres Els altres termes veïns són Garrigàs, al sector de ponent i septentrional, Siurana al NE, i Torroella de Fluvià i Sant Miquel de Fluvià, a l’E El territori comprèn alguns sectors planers, sobretot al NE, però hi predominen els terrenys ondulats pels pujols i tossals de carenes arrodonides i de poca elevació, que formen la…

Situació i presentació S’estén a la riba esquerra del Ter, des de la riera de Sant Climent fins a la ciutat de Girona El 1974 hom li va segregar el sector més pròxim a la ciutat 3,5 km 2 , amb el nucli de Sant Ponç de Fontajau, i part dels antics termes parroquials de Taialà i Domeny, amb els quals assolia 52,8 km 2 El límit meridional del terme coincideix amb el curs del Ter, que el separa dels municipis de Bescanó i Salt a llevant confronta amb Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, al N amb Palol de Revardit del Pla de l’Estany i amb Canet d’Adri, i a ponent el límit amb Sant Martí…

Situació i presentació El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat A ponent confronta amb el terme de Sitges de la comarca de Garraf, des del turó de la Covafumada 131 m fins a la Pleta del Cérvol la Romeguera, per sobre dels 300 m, divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana turó del Fanxó, 282 m turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars Altres altituds…

Situació i presentació El terme municipal del Pla de Santa Maria, dit tradicionalment el Pla de Cabra, és situat al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes esteses al peu de les serres Carbonària i de Comaverd, a migdia del Coll Roig les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent del Francolí per l’esquerra Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, Figuerola del Camp W, Valls SW, Alió S, Vila-rodona SE, Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera E La via de comunicació principal és la C-37 de Valls al Pont d’Armentera i des del mateix nucli del Pla de…