Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
quiridi
Anatomia animal
Extremitat pentadàctila dels vertebrats, que pot presentar moltes modificacions segons la seva adaptació al medi.
El quiridi típic comprèn l’extremitat anterior, amb l’húmer, el cúbit, el radi i els ossos carpians i metacarpians, i l’extremitat inferior, amb el fèmur, la tíbia, el peroné i els ossos tarsians i metatarsians Paleontològicament, el quiridi sembla procedir de les aletes dels peixos crossopterigis ripidistis
aptèria
Anatomia animal
Entomologia
Manca d’ales, especialment en els insectes.
L' aptèria primària és presentada pels insectes que provenen filogenèticament d’individus ja àpters, com és el cas dels apterigots L' aptèria secundària , pels insectes que filogenèticament provenen d’individus alats, però que han perdut les ales durant l’evolució del grup com a adaptació a causa de llur mode de vida parasitisme, cavernicolisme, etc, com és el cas d’alguns apterigots
plein air
Art
Locució emprada per a expressar la pintura a l’aire lliure.
Utilitzada a partir de l’impressionisme, fou introduïda als Països Catalans a la fi del s XIX, amb l’anada dels pintors catalans a París i la volguda adaptació de les formes impressionistes per part d’ells n'és exemple l’oli Plein air de Ramon Casas pintat entre el 1890 i el 1891 i conservat al Museu d’Art Modern de Barcelona, que és, amb el Ball al Moulin de la Galette Cau Ferrat, Sitges, l’obra més representativa de l’etapa parisenca de l’autor
Fernando Fernández Sánchez
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant de còmics, il·lustrador i pintor.
Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984 entre 1980 i 1982 També destacà…
estilitzar
Art
Conformar a regles convencionals, dibuixar d’una manera convencional fent una adaptació arbitrària de la realitat, especialment simplificant les formes, els trets, etc.
chinoiserie
Art
Adaptació de temes xinesos amb intencions decoratives, molt corrent en l’art europeu, especialment al s XVIII, facilitada pel comerç amb les Índies.
art gàl·lic
Art
Art de la Gàl·lia abans de la dominació romana.
És, de fet, una branca del moviment artístic dels celtes a la segona edat del ferro, o període de La Tène Hom pot establir-ne la data d’origen al segle V aC La seva funció fonamental fou decorativa, i tenia com a fonts l’abstracció de formes del ferro I i préstecs clàssics i orientals en la figura animal i humana Això donà lloc a un art inicialment dedicat a la metallúrgia, amb armes, escuts, cascs i ornaments del vestit plens de decoracions curvilínies, obtingudes per tècnica de repussat, com la tapadora d’Auvers, amb motius espirals i incrustacions de corall En escultura, el santuari d'…
peu

Estructura interna del peu
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part terminal de les extremitats abdominals de l’home que comprèn el tars, el metatars i els dits.
Els ossos del tars es distribueixen en dues fileres, una de posterior, amb l’astràgal a dalt i el calcani per sota, i una altra d’anterior, amb l’escafoide per dintre, els tres cunys per davant i el cuboide per fora Els metatarsians són cinc per darrere s’articulen amb els tres cunys i el cuboide, i per davant amb les falanges dels dits Completant aquesta estructura òssia hi ha uns potents tendons procedents dels músculs de la cama i dels músculs propis del peu, i lligaments, el conjunt dels quals contribueix a la fixació de les peces òssies Els músculs s’agrupen en quatre regions dorsal pedi…
art singalès
Art
Art desenvolupat a Sri Lanka.
La història de l’art de Sri Lanka és dividida d’acord amb les successives capitals reials en tres grans períodes el període d’Anurād-hapūraya segle IV aC — VIII dC es caracteritza en el camp de l’arquitectura per les dagoba , adaptació dels stupa indis Les principals són les de Ruvanveli segle II aC, Thūpārāma segle III aC i Jetavana segle IV dC Les dagoba eren envoltades de monestirs, l’exemple cabdal dels quals és el Lohapāsāda o Palau de Bronze L’escultura és representada per un conjunt de Budes excessivament restaurats i els relleus que ornen les llindes i els esglaons En la…
funcionalisme
Art
Posició teòrica envers l’arquitectura, el moble i el disseny que fa de l’estricta adaptació de la forma a la finalitat de l’obra el principi d’actuació del dissenyador.
Hom pot entendre l’axioma clàssic grec que allò que és bo és bell com una primera definició funcionalista L’escolàstica, relacionada evidentment amb l’estètica d’Aristòtil, insisteix en la natura pràctica i funcional de l’obra d’art, i posteriorment fou l’estament eclesiàstic mateix el que propugnà el funcionalisme Al s XIX, amb el renaixement del món goticista, hom implantà les teories funcionals, i hom pot considerar funcionalista en un primer grau Eugène Viollet-le-Duc 1814-79, el qual, propugnà l’estudi de l’arquitectura medieval a fi d’aplicar els principis que la regiren a les…