Resultats de la cerca

Important pels seus estudis sobre la pintura neerlandesa dels s XV, XVI i XVII i per la seva aportació metodològica, la seva postura enfront del problema del concepte d’obra d’art resta dins la línia filològica i té com a fonament l’objecte artístic, però no s’atura en una descripció formalista d’aquest Von Eyck bis Bruegel ‘D’Eyck a Bruegel’, 1921, Altniederländische Malerei ‘La pintura antiga neerlandesa’, 1924-37

Estudià psicoanàlisi a Budapest i a Berlín, i es traslladà a Londres el 1926 La seva aportació fonamental fou l’aplicació de la tècnica psicoanalítica als nens i interpretà els jocs infantils com a lloc d’expressió de fantasies inconscients Aprofundí també l’estudi del caràcter i establí una època molt primerenca primer any de vida per al complex d’Èdip i per a l’estructuració de la personalitat Obres més importants The Psychoanalysis of Children 1932 i Envy and Gratitude 1957

Especialista en art de la baixa antiguitat i de l’alta edat mitjana, és notable la seva aportació als estudis d’iconografia Obres Martyrium 1947, La peinture byzantine 1954, Le haut Moyen Âge 1957, on compara les pintures de l’absis de Sant Miquel d’Ègara amb algunes pintures carolíngies de la darreria del segle IX, La peinture romane 1958, L’âge d’or de Justinien 1967, Le premier art chrétien 1967 i Les voies de la création en iconographie chrétienne 1979 Fundà la revista “Cahiers Archéologiques”

De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà

Considerat un dels màxims representants de l’anomenat minimalisme americà, fou, tanmateix, un dels primers detractors d’aquest concepte Molt radical en la seva obra i en els seus escrits, les seves escultures pretenen crear objectes reals, no representacions de la realitat Utilitzà unitats modulars, creant figures geomètriques essencials en les quals no hi ha cap empremta del treball de l’artista L’any 1965 escriví l’assaig Specific Objects , una aportació teòrica fonamental a la teoria de l’art Visqué i treballà a Marfa Texas i a Nova York

El 1888 fundà, a Roma, la revista Archivio Storico dell’Arte , des del 1898 esdevinguda L’Arte El 1890 publicà Le gallerie nazionali italiane , una consistent catalogació d’una part del patrimoni artístic italià Amb tot, la seva gran aportació és la Storia dell’arte italiana Dai primordi dell’arte cristiana all’architettura del Cinquecento 1901-40, en 25 volums, que culminà un esforç de distanciació metodològica del positivisme de Giovanni Morelli i Giambattista Cavalcaselle Hi aplicà un mètode personal, síntesi de rigor filològic i d’intuïció lírica, de lectura dels valors formals de l’obra…

Molt vinculat als corrents iconològics i d’història de la cultura del Warburg Institute i del Courtauld Institute of Art, de Londres, ensenyà a diverses universitats angleses i nord-americanes abans de ser nomenat professor del Departament d’Art de la Universitat de Londres 1965-90 Investigà especialment entorn dels grans problemes formals i històrics del gòtic i del Renaixement italià Art and Architecture in Italy, 1250-1400, 1966 Duccio , 1977 La seva aportació fonamental és The Birth and Rebirth of Pictorical Space 1957, obra en què, arran de les investigacions d’Erwin…

La psicofisiologia, primer intent que la psicologia féu per separar-se de la metafísica, tingué origen en el descobriment fet per JMüller de l' energia específica dels nervis i els estudis amb què fou iniciada la psicofísica i es constituí ciència amb la tasca que WWundt desenvolupà en el laboratori de psicologia experimental installat a Leipzig 1879, especialment en el camp de les sensacions i en l’estudi dels temps de reacció Actualment, la psicofisiologia es nodreix de les aportacions de nombrosos laboratoris de psicologia experimental i dels estudis neurològics i endocrinològics, i rep l…

Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha…

Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o…