Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
vernissatge
Art
Acte d’inauguració d’una exposició d’art consistent en la reunió de l’artista o els artistes que hi exposen amb els invitats.
Aquest mot prové del costum, obsolet, de realitzar en públic, el dia de la presentació d’una obra pictòrica, l’acte final d’elaboració, consistent a aplicar-hi el vernís protector
Cesare Brandi
Art
Restaurador italià.
El 1939 fundà a Roma l’Istituto Centrale del Restauro, que dirigí ininterrompudament fins el 1961, any en què ocupà la càtedra d’història de l’art de la Universitat de Palerm Desenvolupà una teoria sobre la restauració del patrimoni cultural adreçada sobretot als objectes mobles, especialment la pintura, però que també s’estenia al patrimoni arquitectònic, ja que considerava que a la conservació dels edificis històrics hom pot aplicar els mateixos principis teòrics que a les obres d’art
cadena
Gramàtica
En gramàtica generativotransformacional, qualsevol de les successions de símbols que han estat obtinguts en un determinat estadi de la derivació d’una frase ( arbre de derivació d'una frase
) mitjançant les regles de reescriptura.
En els estadis intermediaris, els símbols d’aquestes successions són molt heterogenis, i depenen de l’ordre com hagin estat aplicades les regles Quan la cadena ja no conté sinó formants, i no cal aplicar-li sinó les regles morfonològiques d’on sortirà la representació fonètica, és una cadena terminal terminal string En un altre sentit, convé de distingir entre les cadenes bàsiques basic strings , que són les cadenes terminals constitutives de les estructures profundes, la combinació de les quals compon les estructures de superfície
funcionalisme
Art
Posició teòrica envers l’arquitectura, el moble i el disseny que fa de l’estricta adaptació de la forma a la finalitat de l’obra el principi d’actuació del dissenyador.
Hom pot entendre l’axioma clàssic grec que allò que és bo és bell com una primera definició funcionalista L’escolàstica, relacionada evidentment amb l’estètica d’Aristòtil, insisteix en la natura pràctica i funcional de l’obra d’art, i posteriorment fou l’estament eclesiàstic mateix el que propugnà el funcionalisme Al s XIX, amb el renaixement del món goticista, hom implantà les teories funcionals, i hom pot considerar funcionalista en un primer grau Eugène Viollet-le-Duc 1814-79, el qual, propugnà l’estudi de l’arquitectura medieval a fi d’aplicar els principis que la regiren a les…
Gustav Metzger
Art
Artista alemany.
Nascut al si d’una família ortodoxa jueva polonesa, la seva infantesa fou marcada per l’ascens del nazisme, cosa que més tard es feu palesa en les seves fotografies històriques dels anys noranta El 1939 arribà a Anglaterra, a través d’un programa de refugiats de guerra per a nens El drama de l’Holocaust determinà la seva vida i el seu treball, especialment per l’experiència de l’exili i la pèrdua dels seus pares als camps d’extermini nazis Estudià a la Cambridge School of Art i a l’Oxford School of Art els anys quaranta Al principi del 1959 abandonà les formes artístiques tradicionals i…
reticulat
Art
En ceràmica, dit del tipus d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit.
La paret interior té la mateixa forma que l’exterior o bé és simplement cilíndrica i de color diferent El reticulat en fals és aconseguit mitjançant la impressió d’un dibuix en buit
partícula
Gramàtica
Terme no gaire precís, lingüísticament, que hom sol aplicar a tots aquells morfemes (lexicals i gramaticals) altres que els compresos dins els grups nominal i verbal.
El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants
fresc
Pintures murals realitzades amb la tècnica del fresc a la Casa dels Vetti, a l’antiga Pompeia
© Corel Professional Photos
Art
Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt una preparació composta d’un arrebossat de calç i sorra emprant colors trempats amb aigua sola que hom ha de fixar mentre aquesta es manté fresca.
És la pintura mural per excellència a causa de les bones característiques d’estabilitat a la llum i perfecta adherència a la preparació dóna una qualitat mat molt agradable, parallelament a una intensitat cromàtica brillant Una variant d’aquest procediment consisteix a aconseguir una superfície lluent mitjançant un planxament amb ferro calent en aquest cas té el nom d' estucat Cal preparar la paret amb una sèrie d’arrebossats composts de calç i sorra, fins al darrer, generalment més ric de calç i especialment de sorra més fina i neta, que dóna una superfície blanca apta per a rebre el color…
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a l’època…
Summa artis
Història
Art
Història general de l’art publicada per Josep Pijoan i Soteras en castellà.
Fou publicada per l’editorial Espasa Calpe, de Madrid Josep Pijoan redactà en solitari els 16 volums inicials de l’obra i una part substancial del volum XXIII, dedicat a l’art dels segles XIX i XX La seva feina s’inicià els anys trenta el primer volum sortí el 1931 i es perllongà fins a la seva mort, al principi dels anys seixanta només s’interrompé durant la guerra civil i es reprengué el 1944 Els següents volums foren redactats per JCamón Aznar, JRoger Rivière, Fernando GGutiérrez i JAGaya Nuño fins al volum XXIV 1970 Malgrat que fins al volum VIII consta que es tracta d’una obra escrita…