Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
oripell
Art
Full de llautó prim i polit que brilla com l’or i del qual hom fa diversos ornaments.
floreig
Art
Obra de passamà de ferro que fa volutes, popularitzada en baranes de balcó o d’escala i en els enreixats de caràcter barroc.
Carmen Navarrete
Art
Artista plàstica.
Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de València i els seus primers treballs són de caràcter experimental, especialment pel que fa a la utilització de materials Sovint utilitza referents autobiogràfics en les seves obres
Natividad Navalon
Art
Artista.
Doctora en belles arts i professora titular del departament d’escultura de la Universitat Popular de València Desenvolupa els seus projectes des d’una perspectiva plàstica, amb dibuixos i esbossos espacial, pel que fa a les installacions, i poètica, amb els escrits que els acompanyen
bàtik
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Tècnica d’estampació, originària d’Insulíndia, consistent a encerar a mà, amb cera d’abelles fosa, les zones de la tela que hom no vol tenyir, tenyir la tela en el bany corresponent i desencerar-la; hom repeteix el procediment tants cops com colors diversos vulgui aplicar.
Actualment hom en fa imitacions industrials El comerç d’aquests estampats, a conseqüència de la colonització holandesa, fou molt important com a mitjà de transmissió de la decoració indonèsia, que influí fortament, sobretot a través del ceramista Theodorus Colenbrander, sobre el decorativisme del Nieuwe Kunst Modernisme holandès
gestaltisme
Art
Tendència de l’art abstracte que afirma que l’obra d’art ha d’ésser formada per l’esperit abans de la seva execució sense rebre cap influència dels elements formals de la natura ni de la sensibilitat.
Aquesta afirmació, que fa de la intelligència la font suprema de la creació, és un dels principis fonamentals proposats per Tvan Doesburg 1930 i per Max Bill 1931, creadors de l’art concret concret 5, i hom la pot relacionar amb la doctrina de la psicologia de la forma
Eduard Resbier
Art
Artista plàstic.
A partir de fotografies o de visions imaginàries, fa una pintura d’imatges desenfocades o tons virats Ha realitzat exposicions individuals en nombroses galeries nacionals i ha participat amb regularitat a la fira ARCO Madrid, i en d’altres com Arte'BA'08 Buenos Aires, Arte Lisboa, Chicago Art Fair, Art Cologne, Artissima Torí i Liste Basilea
caravaggisme
Art
Nom donat al corrent artístic de la pintura europea del segle XVII, influït per l’obra de Caravaggio.
Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició…
art tàntric
Art
Sincretisme d’elements d’origen budista i hinduista, amb aportacions pròpies dels països on es desenvolupà el tantrisme.
De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà
Cady Noland
Art
Artista nord-americana.
Estudià al Sarah Lawrence College de Nova York, ciutat on viu i treballa Els seus treballs es caracteritzen per una utilització de llenguatges diferents, com l’escultura i la fotografia, en intervencions espacials en les quals posa en evidència els mecanismes de comunicació de la societat i l’ús dels llenguatges publicitaris que oculten missatges amb forts continguts violents La seva obra fa una anàlisi sociològica de l’impacte dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió i la proliferació de programes que vulneren la intimitat del públic