Resultats de la cerca
Es mostren 1518 resultats
níkē
Art
Representació plàstica de la Victòria.
Les fonts literàries gregues registren la plasmació de la primera níkē al s VI aC En una estàtua trobada a Delos, d’atribució incerta, la Victòria apareix, d’acord amb la mentalitat arcaica, en una visió amb plans parallels i en una actitud de vol, amb ales amples, curvilínies i estilitzades Aquest tipus es desenvolupa a la ceràmica de figures roges, on Níke apareix com a copera dels déus, al costat dels herois o dels atletes vencedors A partir de Fídies, hom tracta de resoldre, en l’escultura, el problema de la rigidesa de la imatge Hom la representa, en actitud de vol, damunt un pedestal,…
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…
neofigurativisme
Art
Moviment pictòric, també anomenat nova figuració, que reacciona contra l’estètica institucionalitzada de l’informalisme i proposa un retorn a la figuració, bé que ultrapassant els estrets límits de la representació especular de l’objecte en qüestió.
Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d’acció Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l’escena del terror, l’aïllament i l’angoixa Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d’autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d’impotència i de venjança N’és, sens dubte…
neodadaisme
Art
Nom amb què és conegut el moviment New Dada, iniciat als EUA el 1955 per artistes que participaven de l’actitud artística de M.Duchamp.
Els seus integrants tenien com a recurs principal l’alienació de l’objecte fora del seu context habitual, i incorporaven, mitjançant el collage fotogràfic —utilitzat per RRauschenberg i JJohns—, elements de la realitat com ho havien fet KSchwitters i Hausmann Ha estat denominat art pop i confós amb aquest moviment, bé que les intencions dels neodadaistes eren molt diferents de les dels artistes pop
neoclàssic | neoclàssica
neobabilònic | neobabilònica
neoàtic | neoàtica
Art
Dit de l’art grec corresponent a l’últim període hel·lenístic, que tingué com a centre Atenes.
De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià
naumàquia
Art
Edifici especialment construït i adaptat per a la celebració de les naumàquies.
Semblant a l'amfiteatre, tenia l’arena més ampla i les grades més baixes Hom té notícia de l’existència de diversos edificis d’aquest tipus, però només són coneguts, a Roma, els d’August prop de l’església de San Cosimato, de Domicià prop del Vaticà i de Filip l’Àrab
natzarenisme
Figura femenina, obra característica del natzarenisme del pintor Claudi Lorenzale (col·l Rogent, Collbató)
© Fototeca.cat
Art
Moviment estètic romàntic d’origen germànic (Overbeck, Cornelius, Schnorr von Carolsfeld, Rethel, Schwind), però format a Roma el segon decenni del segle XIX.
Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els artistes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina