Resultats de la cerca

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca , enginyer químic,…

Fou publicada per l’editorial Espasa Calpe, de Madrid Josep Pijoan redactà en solitari els 16 volums inicials de l’obra i una part substancial del volum XXIII, dedicat a l’art dels segles XIX i XX La seva feina s’inicià els anys trenta el primer volum sortí el 1931 i es perllongà fins a la seva mort, al principi dels anys seixanta només s’interrompé durant la guerra civil i es reprengué el 1944 Els següents volums foren redactats per JCamón Aznar, JRoger Rivière, Fernando GGutiérrez i JAGaya Nuño fins al volum XXIV 1970 Malgrat que fins al volum VIII consta que es tracta d’una obra escrita…

La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts Aviat tingué una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents el rector de la Universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions El 1860 es fusionà amb l' Ateneu Català

Dedicat a la venda de marcs, material artístic i gravats, esdevingué sala d’exposicions el 1877, sota l’impuls del fill del fundador, Joan Baptista Parés i Carbonell El 1884 hi fou inaugurada la sala gran Esdevingué la principal galeria d’art de Barcelona i hi exposaren els grans artistes anecdotistes els Masriera, R Ribera, Miralles i els realistes Martí i Alsina, Vayreda, Simó Gómez S’hi manifestaren els modernistes Casas, Rusiñol i els postmodernistes Nonell, Mir, Pidelaserra, que hi causaren escàndol Entrat ja el segle XX inicià una lenta decadència en profit de galeries com el Faianç…

Malgrat el parallelisme amb el Noucentisme català, iniciat més d’una dècada abans, no es coneix cap influència directa d’aquest corrent sobre l’italià Batejat per Anselmo Bucci 1887-1955, fou acceptat aviat per diversos artistes, com Achille Funi, Ubaldo Oppi, Mario Sironi i l’exfuturista Carlo Carrà La primera exposició del nou grup tingué lloc a Milà, el 1923 Hom hi pot relacionar més o menys pintors com ara Giorgio Morandi, Felice Casorati, Massino Campigli i Filippo De Pisis, que representen una opció no avantguardista de l’art en relació amb la tendència europea que hom ha anomenat…

Viu a Suïssa Exponent bàsic del Nouveau Réalisme, veí dels pop- art europeus Realitza una sèrie d’"objectes trampa” en els quals intenta caçar per sorpresa, sobre una mena de taules que després penja com si fossin quadres, tota mena d’objectes d’ús quotidià, en un intent d’apropiar-se la realitat més banal, però amb intenció clarament crítica i alhora poètica Els arxius Daniel Spoerri es troben dipositats a la biblioteca Schweizerische Landesbibliothek de Berna, a Suïssa

Fill d’un jueu alemany enginyer de la Telefónica a Madrid, es formà en aquesta ciutat i als EUA, on fou deixeble de Post a Harvard Fou catedràtic de la Universitat de Michigan Publicà a The Art Bulletin 1943-48 treballs sobre Agustí Esteve, Esteve Marc i Zurbarán, i a Archivo de Arte Valenciano sobre Sarinyena 1956 Collaborà també a Burlington Magazine , The Art Quartely , Cobalto , Goya i, especialment, a Archivo Español de Arte 1953-59, sempre sobre temes de pintura espanyola des del s XVI fins a Goya Publicà l’important catàleg de The Paintings of Zurbaran Londres, 1953, així com La…

Llicenciat en història d’Amèrica 1954, es doctorà el 1961 Fou professor a la Universitat del Valle de Cali Colòmbia del 1961 al 1964 El 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Barcelona i exercí a la secció de Mallorca, on creà un grup d’estudiosos que fundà la revista Traza y Baza 1972, orientada cap a la simbologia En 1974-76 passà a Barcelona i posteriorment a València Publicà diversos llibres i treballs sobre l’art de Terol, Burgos, Mallorca i Eivissa com Tierras de España Baleares , 1974, i també sobre el de l’Amèrica Llatina És autor d’estudis a l’entorn de problemes iconològics…

Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters ‘L’art de l’edat mitjana’, 1923 La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur ‘Literatura sobre l’art’, 1924, manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII

Comte de Schack Després de diversos anys de viatjar per l’Amèrica del Sud i per països orientals, estigué al servei diplomàtic de Mecklenburg fins el 1852 Des del 1855 habità a Munic, on formà part de l’escola poètica local Bon coneixedor de les literatures castellana i italiana, traduí també obres perses i índies Cal destacar la seva obra Poesie und Kunst der Araber in Spanien und Sizilien , en dos volums 1865, traduïda al castellà per Juan Valera La seva rica collecció artística és conservada a la Schackgalerie de Munic