Resultats de la cerca

En collaboració amb Joseph Archer Crowe 1825-96, publicà nombroses obres sobre pintura italiana i flamenca, entre les quals A New History of Painting in Italy 1864-66, on classificà i estructurà amb gran rigor científic la història de la pintura italiana fins al s XVI

Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà Formà part del grup del Cenacle, que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939 Conreà successivament l’impressionisme i l’expressionisme Publicà diversos articles, un volum sobre L’art sabadellenc 1961-67, Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España 1974, Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 1975-82, en sis volums Des del 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell

Vida i obra Defensà l’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític, i teoritzà sobre la relació entre la intuïció, l’irracional i el pensament màgic, com també l’expressió artística de vivències íntimes Home d’una gran cultura, especialment alemanya, s’interessà especialment pel dadaisme, el surrealisme i la filosofia alemanya per Sade, Nietzsche i Freud Oposava a l’ homo fabe r el profètic homo divinians Collaborà a El Camí  1918, Terramar  1919-20, de Sitges, Monitor  1921-23, L’Amic de les Arts  especialment en el número sobre l’avantguardisme del 17 d’agost de 1927,…

Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892…

És autor de Nueva visión de Gaudí 1966 Ha estat soci fundador 1952 i secretari 1954 de la societat Amics de Gaudí

Estudià als EUA i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Professor a L’Escola Massana de Barcelona, ha exercit la docència en altres centres com ara la School of Visual Arts Nova York i el Centro Galego de Arte Contemporanea Santiago de Compostella Treballa l’escultura d’una forma múltiple, integrada i relacionada amb l’entorn a través de la llum i el color De la seva producció, sobresurten escultures permanents a l’exterior, entre les quals Homenatge a la unitat europea 1987, Sant Boi de Llobregat, Agulla 1990, Fundació Miró de Barcelona, Punta de Terradets 1992, Pas de Terradets, …

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant en acabar la…

Biografià Winckelmann 1860-72 i investigà Velázquez 1888 en una de les primeres grans obres sobre aquest tema, exemple d’un estudi meticulós de tota una realitat cultural Publicà també estudis sobre Murillo 1888 i Miquel Àngel 1900 i 1909 i altres treballs sobre art hispànic

Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura 1962 Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia 1964, i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret 1967 Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes 1968, reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’ arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers 1971 Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada per la…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme…