Resultats de la cerca

Doctor en medicina Un dels més consciençosos tractadistes de l’art renaixentista i barroc a Múrcia i el País Valencià Trobà la partida de naixement de Pedro de Orrente i les de baptisme de Nde Villacís i NSalcillo Té treballs sobre Nicolas de Bussy, Mateu Gilart, Andrés de Llanos, Salcillo, etc Collaborà al volum quinzè d' A History of Hispanic Painting , de CRPost Fou membre corresponent d’acadèmies de Madrid, Sevilla i València i de la Hispanic Society de Nova York i membre d’honor d’acadèmies de Còrdova, Burgos, Roma, Nàpols, Salern i Catània Collaborà, entre altres publicacions, a “…

S'especialitzà en pintura renaixentista i barroca italiana, dins la línia investigadora tradicional arqueologista Fundà la revista “Paragone” 1950 Obres Piero della Francesca 1927, Officina ferrarese 1935, Viatico per cinque secoli di pittura veneziana 1946, Caravaggio 1951

És autor del Trattato dell’arte della pittura, scultura e architettura 1584, important estudi sobre el pensament manierista Entre les seves poques obres pictòriques conservades, hom pot citar un Autoretrat Pinacoteca dei Brera, Milà i una Pietat convent dels caputxins de Milà

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, fou professor a les escoles d’arquitectura de València 1962-72 i Portsmouth 1972-84, i professor invitat a les de Barcelona 1977-80, Londres 1977-81 i Caracas 1979-80 Feu crítica d’art a Suma y Sigue  1963-67 i Gorg  1969-72 És autor dels assaigs  Equipo Crónica 1972 i Nacimiento y desintegración del cubismo Apollinaire y Picasso 2001, i collaborà en diversos volums collectius sobre arquitectura i teoria dels signes Deixà inacabat un catàleg raonat en set volums de l’obra de l’escultor Juli González L’any 1984 ocupà el càrrec de director general de…

Des de l’any 1977 viu a Wuppertal Alemanya La seva obra se centra en treballs escultòrics i installacions realitzades amb volums Treballa amb materials diversos com ceràmica, fusta, vidre, poliestirè, objectes prefabricats, bronze o pedra, i incorpora objectes i imatges de la vida quotidiana i objectes de rebuig creats pel mateix cicle de consumisme Durant la dècada dels vuitanta fou inclòs amb altres escultors britànics en l’anomenada “New British Sculpture” Al final dels anys vuitanta amplià el seu repertori i les referències a la ciència Al principi dels noranta féu “paisatges…

Desenvolupa el seu treball als EUA, on resideix Realitza performances a partir del seu propi cos i especula amb l’acció de l’espectador sobre objectes que ella presenta Vinculada a Fluxus, participà en diversos esdeveniments relacionats amb aquest moviment També treballa en vídeo i des de la seva unió amb John Lennon, amb qui es casà el 1969, féu accions pacifistes després de la seva mort, recollí la seva obra musical i prossegueix el treball amb grups pacifistes Al principi dels anys vuitanta reféu les obres que havia realitzat a la dècada dels seixanta en bronze L’any 2000 presentà els seus…

Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder mort a Barcelona el 1941, que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar  i incorporà el seu fill  Miquel Gaspar i Paronella Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989 i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec conjuntament el 1939, quan la galeria reobrí…

Estudià a les universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i amplià estudis a les de Bolonya Ravenna i Spoletto El 1974 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi  La ornamentación en la pintura románica española Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-88, del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, en fou el director del Departament d’Art i l’any 1987 hi obtingué la càtedra d’art medieval Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-94, des d’aquest càrrec participà en l’elaboració de diverses lleis rellevants en aquest àmbit…

El seu treball és molt heterogeni i consisteix en films, llibres, fotografies, escultures, objectes, dibuixos, gravats, installacions, obra teòrica i literària A més d’escriptor, s’inicià en el camp plàstic l’any 1964 sense deixar mai de mostrar passió pel text Tota la seva obra és una reflexió irònica sobre l’estatus de l’art i del museu en la societat contemporània, per mitjà de ficcions, allusions a la cultura oficial, de la utilització d’objectes insignificants i de dibuixos que són alhora irònics i depriments L’any 1968 fundà el Musée Départamental des Aigles, que tancà quatre anys més…

Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre 1947 i professor al Collège de France 1950, organitzà importants exposicions Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne 1936, Watteau 1950, Gauguin 1959, Delacroix 1963, però es destacà especialment en els assaigs Dialogue avec le visible , 1955 L’art et l’âme , 1960 Les puissances de l’image , 1965, en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme 1957-61 i L’art et le monde moderne 1970