Resultats de la cerca

Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…

El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans

Normalment, es tracta de pintors, que a voltes també fan dissenys per a ésser realitzats mitjançant altres tècniques vitrall, esgrafiat, mosaic, ceràmica, etc

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…

Retorna als valors tradicionals de la pintura però donant als personatges i objectes una situació inhabitual Hom li donà el nom de pintura metafísica precisament alludint al significat diferent que té cada objecte o personatge fora del seu àmbit habitual G De Chirico fou el primer artista que practicà aquest tipus de pintura, i la seva obra és un precedent del dadaisme i del surrealisme Altres artistes d’aquest moviment són CCarrà, que en fou el teòric, G Morandi, M Tozzi i A Savinio

Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants

Consisteix a manipular les estructures preexistents mitjançant elements procedents de la civilització del consum És practicat per artistes conceptuals nord-americans com ara Christo, BFlanagan, RSmithson, DOppenheim des del final dels seixanta

Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago Entre el gener del 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai , a l’Espai 13 de la Fundació Miró 1989 i 1990, i Formes de la Dissensió , en…

Format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en l’àmbit de la gestió i promoció de la creació contemporània en context, amb un interès cap a projectes interdisciplinaris i sobre les funcions que pot exercir l’art en un context sociopolític específic Des del 1999 dirigeix el projecte d’art IDENSITAT Del 2000 al 2010 fou codirector del màster en Disseny i Espai Públic a Elisava Universitat Pompeu Fabra Ha participat i organitzat nombrosos seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social Ha editat algunes publicacions com ara Art,…

Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Des del final dels anys vuitanta, la seva reflexió se centra en els problemes intrínsecs al procés de creació artística, als materials i als límits de la pintura, des d’un àmbit més conceptual que pròpiament formal S’interessa per la representació del pas del temps i el seu rastre, i per la transformació de les obres sota el seu efecte Dins l’àmbit estatal, ha presentat exposicions individuals a la galeria Antoni Estrany, de Barcelona, i a la galeria Elba Benítez, de Madrid Ha estat present en exposicions com “Los últimos…