Resultats de la cerca

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, féu estudis de gravat al Museu de Conca i més tard a l’Acadèmia de Belles Arts de Perugia Primerament la seva obra, a mig camí entre l’escultura i la installació, es basà en l’acumulació modular d’elements repetits, la integració del moviment dins l’obra mateixa sèries fotogràfiques i l’ús de materials industrials Els anys 1986 i 1987 exposà a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró, i entre les exposicions collectives destaca la seva participació al Saló de Tardor de Barcelona 1983, Actitudes Madrid, 1986-87 i Confrontaciones palau…

Influït pel seu germà  Josep Niebla  es dedicà al món de l’art a partir dels primers anys setanta del segle XX Fundà la Galeria 3 i 5 a Girona, on exposà obres de Joan Miró, Tàpies, Chillida, Oteiza, Fernand Léger i Guinovart, i després obrí a Barcelona la Galeria Theo, dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo posteriorment ocupada per la Galeria Joan Gaspar i la Galeria Barcelona Establert a Sant Celoni des de mitjan anys noranta, el 2010 hi obrí la galeria GBN i des del 2015 dirigí i presentà La finestra d’Antonio Niebla , un espai radiofònic quinzenal dedicat a l’art President del Gremi de…

Desenvolupà les seves primeres experiències en el camp de la pintura, amb obres que representen siluetes contrastades, sobretot en el període 1963-70 Més tard, se centrà en l’experimentació vers l’any 1971 començà a aproximar-se als plantejaments de l’anomenat art conceptual i, després d’alguns tempteigs, se centrà en l’experimentació sobre mitjans alternatius, principalment el vídeo De fet, hom el considera un dels pioners de l’art conceptual als Països Catalans i l’introductor i màxim conreador del videoart al nostre país D’ençà del 1971 resideix habitualment a Nova York, des d’on s’ha…

El 1990 s’inaugurà la seu a l’edifici modernista de l’antiga editorial Montaner i Simon de Barcelona, projectat per Lluís Domènech i Montaner, degudament condicionat Corona l’edifici la installació Núvol i cadira , que li reforça el caràcter singular A més d’una mostra permanent de la seva obra, les activitats se centren en l’organització d’exposicions, conferències, seminaris, concerts, etc Després d’una època que es dedicà gairebé exclusivament a mostrar diferents períodes de l’obra d’Antoni Tàpies i les relacions que aquesta establia amb altres artistes, s’inicià un període d’exposicions,…

Els seus inicis 1962-64 es caracteritzen pel treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pólvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc, fins l’any 1969, que feu la primera exposició individual a la Petite Galerie de Lleida Dins del Grup del Maduixer, format per Sílvia Gubern, Àngel Jové, Albert Porta i Jordi Galí, fou un dels pioners de l’ art pobre  que, promogut per Alexandre Cirici , difongué en les exposicions al jardí que donava nom al grup 1969-70, al Collegi d’Arquitectes de Catalunya…

Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista  Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona A l’Exposició…

Ha practicat una àmplia gamma de creació que inclou la pintura, l’ assemblage , la manipulació fotogràfica, el cerimonial, les accions i les festes Després d’una etapa catalana guanyà, el 1965, una borsa d’estudi atorgada pel govern francès Residí a París fins el 1972, i aleshores es traslladà a Nova York, on viu actualment Les seves sèries de Soldats saldats , basades en la utilització de petits soldats de plàstic policromats cobrint superfícies planes i objectes, els menjars acolorits i els cerimonials —aquests, fets juntament amb els grups de catalans de París i de Nova York— n’han fet un…

Fill del jurista Fèlix Maria Falguera Té obres a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs on fou arquitecte municipal A Barcelona féu la Casa Chico 1912 i les seves dues obres principals la Casa de la Lactància 1910 i el Conservatori Superior de Música 1928, on adaptà un projecte previ de Falques, molt influïdes per Puig i Cadafalch, qui li prologà la seva monografia Sant Pere de Roda 1906 Collaborà, amb JPuig i Cadafalch i Josep Goday, en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya 1909-18

Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…

La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí Entre les figures hi havia una oca auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes, representació que fa pensar en el joc del mateix nom Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades sol, lluna, estrella, signes del zodíac podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars, un origen…