Resultats de la cerca

Format a Munic i a Florència, s’establí a França el 1904 Valorà i difongué l’interès artístic de l’obra dels naïfs Descobrí Henri Rousseau el 1906 i Seraphine de Senlis —que era serventa seva— el 1912 La seva obra principal és Cinc maîtres primitifs Rousseau, Vivin, Bombois, Bauchant, Seraphine 1949

Professor a Graz 1892 i a Viena 1909, estudià especialment els orígens de l’art paleocristià i de l’art occidental en general i la influència decisiva que hi exercí l’Orient Entre les seves obres cal destacar Orient oder Rom 1901, Kleinasien, ein Neuland der Kunstgeschichte 1903, Altai-Iran und Völkerwanderung 1917, Ursprung der Christlichen Kirchenkunst 1920 i Spuren Indogermanischen Glaubens in der bildenden Kunst 1936

Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…

Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische…

Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘…

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…

Iconogràficament l’escena ha tingut nombroses interpretacions, entre les quals destaquen les de Van der Weiden, Bosch, Correggio, Tiziano, Rubens, Ribera i Pedro de Mena

Estudià l’art dels Països Catalans Von Valencianer Kunst, 'Sobre l’art valencià’, 1909 i, especialment, l’art hispànic El Greco 1911, Die Sevillaner Malerschule ‘L’escola sevillana de pintura’, 1911, Geschichte der Spanischen Malerei ‘Història de la pintura espanyola’, 1913, Alt-Spanien 1921, Gotik in Spanien 1928

Plantejà la tendència a historiar integralment l’obra d’art, especialment en els seus components econòmics i politicosocials Entre les seves obres sobresurten Studien zur Gotik im Quattrocento al Jahrbuch der Preussischen Kunstssammlungen , 1925 Florentine painting and its social background , Londres, 1947 i Osservazioni sul metodo della Storia dell’Arte a Società , 1954

S’inspirà en l’ Arts and Crafts , bé que integrà el maquinisme Destacaren les exposicions a Colònia 1914 i a Stuttgart 1927, on totes les possibilitats de la nova arquitectura eren ja apuntades Entre els collaboradors cal esmentar Karl Schmidt, Theodor Fischer, Hans Poelzig, Joseph Hoffmann, Henry van de Velde, Mies van der Rohe i Peter Behrens Dissolt el 1934, fou refundat el 1947