Resultats de la cerca

Fou professor a Lió 1913, a París Sorbona, 1925 Collège de France, 1938 i a Yale 1939 Abordà, amb mentalitat d’assagista, temes molt varis, d’èpoques i de continents distints Sobresurt la seva tesi sobre Piranesi 1918, L’art des sculpteurs romans 1931, on enuncià la llei del marc, i La vie des formes 1934, on, partidari de la teoria cíclica dels estils, detectà una vida pròpia gairebé biològica de les formes artístiques en el decurs de la història Tingué també una àmplia difusió el seu assaig, inacabat, L’an mil 1952

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant…

Format a Munic i a Florència, s’establí a França el 1904 Valorà i difongué l’interès artístic de l’obra dels naïfs Descobrí Henri Rousseau el 1906 i Seraphine de Senlis —que era serventa seva— el 1912 La seva obra principal és Cinc maîtres primitifs Rousseau, Vivin, Bombois, Bauchant, Seraphine 1949

Per aquesta ingenuïtat naïf vol dir, en francès, ‘ingenu’, ha estat relacionat amb l’art dels infants, amb els quals comparteix l’absència de convencionalismes, tant de tècnica com de continguts, i del qual es diferència, tanmateix, per la minuciositat i la simplicitat enganyosa Comparteix, d’altra banda, amb l’art popular i dels pobles primitius la presència d’elements màgics i onírics, sense solució de continuïtat amb el món natural És un art bàsicament pictòric, on destaca l’absència de perspectives, la utilització del color amb un valor simbòlic i expressiu, el caràcter sempre figuratiu…

El seu naixement fou obra de l’artista abstracte Percy Wyndham Lewis, amb la publicació, el 1914, de la revista Blast A Review of the Great English Vortex , de la qual sortiren només dos números S'hi declarà partidari d’una estètica apropiada per a la societat moderna, en lluita amb els moviments anteriors i en contra del conservadorisme anglès El vorticisme no tenia cap doctrina concreta, i preparà el terreny per als moviments posteriors El parallelisme que existeix entre vorticisme i suprematisme és degut, probablement, al fet que tots dos foren influïts pel cubisme i el futurisme, així com…

Ha estat mestre de conferències a la Universitat de l’Haute-Bretagne i conservador de la secció del s XX del Musée d’Arts Décoratifs de París Crític d’arquitectura de la revista L’Oeil , és encarregat de curs de l’Escola de Belles Arts de la Sorbona Ha publicat Le Siècle de l’industrie 1983, Paul Hankar la Naissance de l’Art Nouveau 1986, Victor Horta Hotel Tassel 1893-1895 1986, amb Jean Delhaye, Henri Sauvage les immeubles à gradins 1987, amb Hélène Guéne, Paris XIXe siècle l’immeuble et la rue 1987, Réussir les épreuves du CAPES de documentation extreme, interne et spécifiques…

Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i els set…

És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà…

Fou publicada per l’editorial Espasa Calpe, de Madrid Josep Pijoan redactà en solitari els 16 volums inicials de l’obra i una part substancial del volum XXIII, dedicat a l’art dels segles XIX i XX La seva feina s’inicià els anys trenta el primer volum sortí el 1931 i es perllongà fins a la seva mort, al principi dels anys seixanta només s’interrompé durant la guerra civil i es reprengué el 1944 Els següents volums foren redactats per JCamón Aznar, JRoger Rivière, Fernando GGutiérrez i JAGaya Nuño fins al volum XXIV 1970 Malgrat que fins al volum VIII consta que es tracta d’una obra escrita…

Fou a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, on s’intensificà l’estructuració d’aquestes teories, que donaren lloc a la tipificació dels museus com a exponent d’una nacionalitat concreta Els anys seixanta, el desenvolupament turístic forçà els museus, en el món occidental, a ésser els impulsors de les grans exposicions artístiques i els motors culturals de la nova burgesia de la postguerra Georges-Henri Rivière —secretari general de l’ICOM del 1946 al 1963— estructurà d’una manera coherent els estudis museològics Hom li deu un darrer pas en el procés de democratització…