Resultats de la cerca

Formen grups geogràficament homogenis, molt escampats i amb una cronologia molt diversa El grup més conegut i estudiat correspon al Paleolític superior entre el 20000 i el 15000 aC i té com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries S’hi representen aïlladament animals de fauna quaternària, d’un gran realisme i sovint policromats, sempre a l’interior de coves les més famoses són les d’Altamira i de Las Caus Posteriorment apareix un altre grup a l’est de la península Ibèrica, que va de N a S de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia, amb…

El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són l’exemple…

A través de Còrdova, primer centre de fabricació al qual s’afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona, fou exportat a la resta d’Europa A voltes amb damasquinats d’or i argent, fou utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc, per a entapissar parets d’estances i per a l’enquadernació de llibres Rebé la influència de diferents estils artístics i assolí el màxim apogeu als ss XVI i XVII

Té una tradició xinesa, índia i tibetana Les dues primeres influències marquen l’arquitectura, especialment en les teulades, curvilínies o bé d’angles aixecats Generalment hom utilitza la fusta i la rajola, encara que a la capital i en altres localitats importants hi ha construccions de pedra L’ús del vidre és molt poc estès, bé que sovint les parets són recobertes de bronze cisellat El substrat artístic del Tibet n'influeix la iconografia, gairebé sempre de fusta Al començament del s X s’hi desenvolupà una important escola de pintura de manuscrits sobre palma Aquesta tradició…

Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o masia, amb porxo…

No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os decorats amb…

Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mallia L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia El procés històric ha estat dividit en tres etapes minoic antic ~2700-2000 aC, minoic mitjà ~2000-1550 aC i minoic recent ~1550-1100 aC, cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes I, II i III El moment més brillant fou entre el 2000 i el s…

L’ordit sol ésser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç tipus Gobelins, procediment més costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç tipus Aubusson, procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa