Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
art paleocristià
Art
Art propi dels primers segles del cristianisme.
Participa en l’art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa basílica o tombes i la ideologia iconografia fins a constituir un món ben definit Es manifesta en diversos camps en la pintura i l’escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l’arquitectura, que sorgeix després de l’edicte de Milà 313, i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d’edificis cultuals Hom considera acabat el període paleocristià amb les invasions germàniques A la part oriental de l’imperi Romà, aquest art enllaça amb l’art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne…
ambó
Art
Trona elevada, de pedra o de fusta, que hi ha als extrems del presbiteri d’algunes esglésies.
Sembla que és originari d’Orient Un dels més antics prové de Tessalònica segle V i es conserva a Istanbul L’ambó del bisbe Agnello 556-569, de Ravenna, segueix el model bizantí, el qual tingué una certa difusió a Itàlia Per llur importància litúrgica els ambons eren ricament ornamentats, sobretot amb temes zoomòrfics o lineals, i més rarament amb figures, i alguns exemplars eren de gran monumentalitat ambó de Sant Marc de Venècia, segle XI, inspirat en el de Santa Sofia de Constantinoble, amb dos pisos i cúpula A la basílica de Barcelona se'n conserva un del segle VI
tron

Tron reial del Parlament anglès
Art
Història
Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció.
És atribuït també a la divinitat i als sants, com a signe de majestat i de poder L’exemple més antic sembla que és el tron de pedra, sense braços, de Minos, a Cnossos minoic recent II A l’època clàssica solia ésser de fusta policromada o daurada, esculpida amb nombroses figures animals als braços i als petges A través de representacions de Crist i de la Mare de Déu és possible de conèixer la sumptuositat dels trons bizantins Un tron buit o amb una creu al damunt apareix, com a motiu iconogràfic anomenat també hetimasia , ‘preparació del tron' en la simbologia cristiana, per a significar la…
baptisteri

Planta del baptisteri de Sant’Ambrogio al subsòl de la catedral de Milà
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Lloc destinat a l’administració del baptisme.
Als primers segles del cristianisme, a causa de les persecucions, hom efectuava bateigs als llocs on hi havia aigua natural o bé a les cases particulars, i possiblement a les catacumbes Els baptisteris més antics daten del final del segle III i del començament del IV, i deuen llur tipus arquitectònic a la pràctica del ritu d’immersió Eren construccions romanes aprofitades Sant Joan del Laterà Roma, segle IV o bé sales annexes a les esglésies Més tard es generalitzaren els baptisteris autònoms de planta comunament circular, quadrada o poligonal, amb piscina centrada, proveïts en certs casos de…
vori

Elefant amb els dos ullals ben visibles en primer terme
Art
Economia
Història
Zoologia
Forma diferenciada de la dentina dels ullals de l’elefant (en el cas del mamut o altres mastodòntids hom parla de vori fòssil), de les dents canines de la morsa i del senglar, de les defenses del narval, etc.
Ús comercial Comercialment són apreciats només els ullals de l’elefant, que poden passar de 3 m de llargada, pesen fins a 70 kg i tenen una duresa de 2 a 2,5 Des del 1973, un conveni internacional per a la protecció de les espècies en perill d’extinció prohibeix la cacera de l’elefant asiàtic i limita estrictament la de l’africà Per aquest motiu, molts objectes que eren fets amb vori són actualment fabricats amb materials sintètics, els quals, d’altra banda, són també més barats Hom pot treballar el vori i polir-lo fàcilment Comercialment hom sol distingir-lo segons les tonalitats de color,…
Eduard Carbonell i Esteller
Història
Art
Historiador de l’art i museòleg.
Estudià a les universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i amplià estudis a les de Bolonya Ravenna i Spoletto El 1974 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La ornamentación en la pintura románica española Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-88, del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, en fou el director del Departament d’Art i l’any 1987 hi obtingué la càtedra d’art medieval Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-94, des d’aquest càrrec participà en l’elaboració de diverses lleis rellevants en…
creu

Creu al cim del Matagalls
© C.I.C. - Moià
Art
Arqueologia
Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna…
nu
Maja (1803-1805), obra de Francisco Goya (1746-1828) (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…