Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
curos
Els Kuroi són un clar exponent de l’art arcaic grec. En la fotografia apareix un kuros pertanyent al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
© Corel Professional Photos
Art
Estàtua de jove nu, de marbre o bronze, característica de l’escultura grega arcaica (s. VII-V aC).
Oferta a una divinitat, simbolitzava un atleta o un difunt S'han trobat koúroi en santuaris i tombes de Grècia, l’Àsia Menor i la Magna Grècia
art vietnamita
Art
Art conreat al Vietnam.
Deixant de banda les troballes pertanyents al Paleolític jaciments de Hoa Binh i Bac Son i al Neolític jaciment de Sa Huynh, el primitiu art vietnamita apareix fortament influït tant per l’art xinès com per l’hindú La influència xinesa —a part les nombroses peces de l’aixovar funerari de l’època del bronze importades de la Xina jaciments de Dong Son— hi penetrà al segle I, amb el domini militar xinès La influència hindú hi apareix a partir del segle III L’art pròpiament autòcton s’inicià al començament del segle X, i atenyé l’apogeu a la stupa de Binh Son, la pagoda…
níkē
Art
Representació plàstica de la Victòria.
Les fonts literàries gregues registren la plasmació de la primera níkē al s VI aC En una estàtua trobada a Delos, d’atribució incerta, la Victòria apareix, d’acord amb la mentalitat arcaica, en una visió amb plans parallels i en una actitud de vol, amb ales amples, curvilínies i estilitzades Aquest tipus es desenvolupa a la ceràmica de figures roges, on Níke apareix com a copera dels déus, al costat dels herois o dels atletes vencedors A partir de Fídies, hom tracta de resoldre, en l’escultura, el problema de la rigidesa de la imatge Hom la representa, en actitud de…
estilització
Art
Acció i efecte d’estilitzar.
L’estilització no és necessàriament una idealització La major part d’arts responen a una estilització per exemple, l’art egipci o l’art bizantí, però el concepte d’estilització no apareix fins al s XIX
griu
Art
Mitologia
Animal mitològic de cap i ales d’ocell rapaç i cos de lleó.
Apareix a l’escultura mesopotàmica i posteriorment ha estat un tema freqüent sobretot en les arts decoratives especialment del manierisme La seva significació resta desconeguda, però hom suposa que originàriament era un símbol de la vigilància i la protecció En heràldica hom el sol representar rampant o també passant
lleó

Porta dels lleons, a Micenes
© Fototeca.cat
Art
Tema iconogràfic molt corrent des de l’antiguitat.
Ja sia en la representació de caceres —així, en els relleus assiris, entre els quals es destaquen el Lleó vomitant sang i la Lleona ferida British Museum, Londres, representacions d’un naturalisme punyent—, ja sia en les tombes reials occidentals, on el lleó apareix als peus de les figures jacents dels reis com a símbol de poder
còmic
Art
Literatura
Gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l’acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes.
El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les revistes…
velació de les mans
Art
Religió
Motiu iconogràfic i ritual consistent a cobrir-se les mans amb un vel o amb la vora del mantell com a senyal de reverència, generalment religiosa.
Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc
satanisme
Art
Literatura
Religió
Esoterisme
Actitud de rebel·lió contra Déu, gust per les coses prohibides o pecaminoses, mantinguda sobretot per escriptors romàntics, i que va des d’una inversió desafiant dels valors de la fe i de la moral fins al culte a Satanàs (missa negra).
Idealitzat en el bandit generós o en el delinqüent sublim portats a la perfecció per GGNByron i per PBShelley —la seva escola és coneguda per The Satanic School —, el satanisme derivà en blasfèmia i obscenitat en l’obra del marquès de Sade i d’alguns llibertins francesos s XVII-XVIII També apareix en l’obra de Dostojevskij i en André Gide N'existeix també un parallel artístic en el “canibalisme” o “dolorisme” d’EDelacroix, illustrador del Faust de Goethe i dels poemes satànics de Byron
nu
Maja (1803-1805), obra de Francisco Goya (1746-1828) (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del…