Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
art belga
Art
Art produït a Bèlgica des de la creació d’aquest estat l’any 1830.
Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i els set…
Marcel Broodthaers
Art
Artista belga.
El seu treball és molt heterogeni i consisteix en films, llibres, fotografies, escultures, objectes, dibuixos, gravats, installacions, obra teòrica i literària A més d’escriptor, s’inicià en el camp plàstic l’any 1964 sense deixar mai de mostrar passió pel text Tota la seva obra és una reflexió irònica sobre l’estatus de l’art i del museu en la societat contemporània, per mitjà de ficcions, allusions a la cultura oficial, de la utilització d’objectes insignificants i de dibuixos que són alhora irònics i depriments L’any 1968 fundà el Musée Départamental des Aigles, que tancà quatre anys més…
Jan Vercruysse
Art
Artista belga.
Els seus primers treballs consistien en fotografies que posaven en evidència, de forma simbòlica i gairebé metafòrica, el rol de l’artista en el nostre sistema social i cultural Actuant com a escenificacions, són imatges referents als gèneres clàssics de la pintura, com l’autoretrat i la natura morta Realitzà diferents sèries, com les Atopies , les Chambres o les Tombeaux , en les quals tracta l’absència i la mort des de referents constants a la vanitas
Johan Grimonprez
Art
Artista belga.
Viu i treballa a Nova York i Gant El seu treball se centra en l’anàlisi del paper dels mitjans de comunicació en la configuració de la cultura, la història i la realitat A la Documenta X del 1997 mostrà Dial H-I-S-T-O-R-Y 1995-97, una videoinstallació que recull una exhaustiva cronologia dels segrests aeris, on denunciava l’espectacle mediàtic i l’impacte de les imatges en les nostres sensacions, coneixement i memòria L’any 1998 el Centro Galego de Arte Contemporánea presentà una exposició sobre el seu treball
Jan Fabre
Art
Artista plàstic belga.
La seva obra mostra diversos vessants, com les performances , el teatre o els films Es caracteritza per una forta relació amb la natura Els insectes tenen una gran importància en el seu treball en fa vestits i objectes La installació Passatge 1995 al Tinglado de Tarragona és un compendi de la seva trajectòria per diferents llenguatges, un treball sobre el canvi, la transformació, el passatge interior, com un viatge iniciàtic, a partir de conceptes propis de la transformació orgànica característica dels insectes Anà a la IX Documenta de Kassel, l’any 1992 El 2003 la Fundació Joan Miró…
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…
La Libre Esthétique
Art
Societat artística belga fundada el 1893 a Brussel·les per Octave Maus, que, a través d’ella, esdevingué gairebé el dictador de l’art belga del seu temps.
Presidida per un cert eclecticisme dins l’art nou, acollí en els seus salons els noms principals d’Europa, entre els quals els dels catalans Hermen Anglada i Camarasa i Ricard Canals La música també hi tingué un paper important, gràcies al concurs directiu d’Eugène Ysaye Es dissolgué el 1914
paisatge
Art
Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà com a tema principal o bé com a fons o ambientació.
Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…
còmic
Art
Literatura
Gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l’acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes.
El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les revistes…
expressionisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933.
Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…