Resultats de la cerca

Emigrà als EUA, on, el 1905, s’establí Es dedicà al negoci de les antiguitats i fundà, juntament amb els seus germans Jaume i Salvador Montllor i Pujal, la coneguda cadena Spanish Antique Shop —amb botigues a Nova York, Palm Beach, Tampa i Barcelona— que fou aleshores un dels negocis més acreditats en el seu ram Integrat a la vida dels catalans residents a Nova York, fou un dels fundadors del “Butlletí d’Informació Comitè Cultural Català de New York” i participà en totes les activitats catalanes d’aquella ciutat

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’…

Codirector i cofundador d’A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, és professor de la Universitat de Barcelona Collabora en diversos mitjans especialitzats com Bonart , El Cultural , Art Press , Lápiz , Papers dzArt , Lateral , Transversal , Untitled , i Circa i fou responsable del Butlletí del CASM entre el 2005 i el 2008 Ha estat comissari del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i ha fet exposicions a Objectif d’Anvers a Bèlgica, Bloomberg Space de Londres, Iconoscope de Montpeller, França, la Biennal de Pontevedra, el Palais de Tokyo de París, Macro de…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme…

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments…

En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris , ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom inventà nous temes Hi…

Format al seminari vigatà, estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació, duta a terme pel bisbe Josep Morgades, del Museu Episcopal Ordenat de sacerdot 1896, restà absolutament vinculat a l’obra del Museu, del qual fou nomenat conservador el 1898 deixà descrits en les Memòries anuals del museu els objectes que anava adquirint constantment La finalitat de documentar-les li creà aviat un mestratge que s’estengué als camps de l’arqueologia, de l’art i de la història per la rigorositat del mètode que s’imposà en la interpretació dels fets La publicació de Nocions d’…

Germà de l’esmaltador Francesc Vilasís , es formà artísticament a Llotja, a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Perfeccionà estudis 1956-58 a París, a Llemotges i a Florència El 1959 establí el seu propi taller estudi Des del 1970, i fins la seva jubilació el 2005, fou professor d’esmalt a l’Escola Llotja, la qual també dirigí 1989-96 Desenvolupà una intensa labor en la difusió de l’art de l’esmalt amb conferències, escrits i cursos Fou creador del Butlletí de l’Esmalt  1976 i de la revista L’Esmalt  1988, i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…

Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…