Resultats de la cerca

Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els quals el…

 A diferència d’un museu, la seva funció principal no és generar una collecció ni patrimonialitzar la contemporaneïtat, sinó promoure activitats públiques al seu entorn Les activitats principals que s’atribueixen al centre d’art són les exposicions, però al mateix temps la majoria de centres promouen altres línies com ara el suport a la producció, la recerca, la formació, la documentació de les pràctiques artístiques des de l’actualitat mateixa i a partir dels agents actius de la creació, la crítica, l’educació o la investigació El model pren com a referència les Kunsthalle del…

Té com a objectiu la investigació i la difusió de l’art dels segles XX i XXI L’edifici principal, inaugurat el 1989, conté colleccions permanents fons d’obres de Juli González, de Josep Renau, de l’Equip Crònica, etc i exposa mostres temporals L’any 2001 se n'amplià l’espai expositiu amb la creació de dues sales noves, i actualment ocupa un total de 18 000 m 2 Al soterrani de l’edifici hi ha la Sala de la Muralla —inaugurada el 1991—, que conté els fonaments de l’antiga muralla medieval construïda durant la segona meitat del segle XIV i que està dedicada a acollir exposicions de fotografia i…

Especialitzat en els períodes posteriors a la dècada del 1940, disposa d’un fons de llibres, catàlegs d’art i revistes, un arxiu d’artistes del s XX i un arxiu temàtic d’art contemporani

Variants d’aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la llum el centre d’aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una distància finita dels cossos que illumina, i en aquest cas els raigs són divergents llum artificial , o infinita, i aleshores els raigs són parallels llum solar Ombres pròpies i ombres llançades projectades pel focus F projecció de llum artificial, F’ essent els punts de fuga © fototecacat

Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…

De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià

Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en la investigació de noves tecnologies i de la realitat virtual Professor d’imatge sintètica a la UPF, també coordina l’assignatura de realitat virtual en aquest centre És director artístic de Galeria Virtual, un projecte interdisciplinari iniciat l’any 1993 i realitzat juntament amb Narcís Parés, responsable de l’àrea tècnica informàtica Galeria Virtual vol combinar les noves tecnologies amb noves motivacions estètiques i produeix projectes artístics virtuals Topofonia , amb Joan Fontcuberta,…

Inicià el seu treball al final de la dècada dels vuitanta en l’àmbit de l’escultura i dels plantejaments espacials, fent del silenci un dels temes dominants en la seva obra Utilitza indistintament diferents llenguatges, com l’escultura, l’objecte, la fotografia, i construeix un discurs existencialista entorn de la identitat i la ubicació del jo, del subjecte en relació amb el món exterior La contenció narrativa i la depuració formal, un procés de reduccionisme envers l’essencial, esdevenen el vehicle per a elaborar una proposta plàstica com a alternativa de comunicació, en contraposició a la…

Finalista del Premi Turner 1989, exposà al Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou de París en diverses ocasions 1992, 1997 i 2004, i el 2004 presentà a CaixaForum una mostra retrospectiva Participà en installacions collectives com “Italian Metamorphosis” 1994 al Solomon RGuggenheim de Nova York i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 2000, a més d’exposar a Alemanya, els EUA i el Japó El seu treball explora la relació entre l’home i la natura