Resultats de la cerca

Tanmateix, el que és definidor no és la condició pobra dels objectes, sinó la seva sintaxi dins el conjunt obra d’art Un exemple típic a Catalunya podria ésser la major part de l’obra de Tàpies Cal diferenciar-lo de l' arte povera , terme formulat pel crític italià Germano Celant, amb el qual hom entén la presentació i intervenció mínima de materials diferents animals, vegetals, minerals, objectes amb la finalitat de mostrar les seves propietats plàstiques en relació amb les seves propietats físiques

El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans

Sembla que és originari d’Orient Un dels més antics prové de Tessalònica segle V i es conserva a Istanbul L’ambó del bisbe Agnello 556-569, de Ravenna, segueix el model bizantí, el qual tingué una certa difusió a Itàlia Per llur importància litúrgica els ambons eren ricament ornamentats, sobretot amb temes zoomòrfics o lineals, i més rarament amb figures, i alguns exemplars eren de gran monumentalitat ambó de Sant Marc de Venècia, segle XI, inspirat en el de Santa Sofia de Constantinoble, amb dos pisos i cúpula A la basílica de Barcelona se'n conserva un del segle VI

Constitueix, de fet, el primer intent reeixit d’elevar la tècnica fotogràfica a la categoria artística Es caracteritza, doncs, per l’ús de la fotografia com a recurs expressiu i per un llenguatge amb continguts i punts de vista anàlegs als de l’art realista El pictorialisme també implicà una certa preocupació per la qualitat dels materials i la depuració dels processos tècnics Entre els seus representants hi ha PH Emerson, H Kühn, FH Evans, A Stieglitz i E Steichen A l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, destaquen J Ortiz-Echagüe, J Pla-Janini, A Campañà, J Massana, etc

Les primeres manifestacions artístiques en territori albanès procedeixen de colònies gregues i romanes, moltes de les quals s’assentaren sobre nuclis de població autòctona Durant l’edat mitjana hi foren reproduïts els prototips de l’art bizantí, que pervisqué fins molt enllà en la tradició popular Així ho demostren les icones i la pintura mural, la qual acollí molt matisadament algunes tendències realistes Foren molt coneguts els muralistes Onufrios de Neokastron i David de Salònica Amb la renaixença cultural de la segona meitat del s XIX, que subseguí l’afebliment del domini cultural islàmic…

Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…

Resten del període viking 800-1050 vaixells —com el d’Oseberg Universitat d’Oslo— i restes d’algun temple, com el d’Urnes, a Sogn Amb motiu de la cristianització duta pel rei Olaf el Sant penetrà el romànic catedral de Drontheim, segle XII, ampliada en gòtic al segle XIII Producció genuïna de Noruega són les stavkirken —esglésies de fusta—, com les de Gol, Fantoft i Borgund ~1150, que mantenen elements de la tradició vikinga La decadència cultural iniciada al segle XIV, que durà quatre-cents anys, és pobra en realitzacions sobresurt, tanmateix, l’escultor Anders Smith segle XVII Durant la…

Malgrat el parallelisme amb el Noucentisme català, iniciat més d’una dècada abans, no es coneix cap influència directa d’aquest corrent sobre l’italià Batejat per Anselmo Bucci 1887-1955, fou acceptat aviat per diversos artistes, com Achille Funi, Ubaldo Oppi, Mario Sironi i l’exfuturista Carlo Carrà La primera exposició del nou grup tingué lloc a Milà, el 1923 Hom hi pot relacionar més o menys pintors com ara Giorgio Morandi, Felice Casorati, Massino Campigli i Filippo De Pisis, que representen una opció no avantguardista de l’art en relació amb la tendència europea que hom ha anomenat…