Resultats de la cerca

No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os decorats amb…

Des del final de la dècada de 1940 començà a participar en exposicions organitzades per l’associació artística de la ciutat d’Ashiya, dirigida per Jirō Yoshihara El novembre del 1952 es constituí el grup Genbi, amb el qual participà en diverses exposicions, i presentà Beru , un treball clau en la seva trajectòria A partir del 1954 s’integrà com a membre del grup Gutai i començà a experimentar amb bombetes i fluorescents, i dos anys després presentà Electric Dress,  la seva obra de més ressò, consistent en un vestit fet de llums elèctrics Participà activament en les exposicions organitzades…

No és possible de definir-lo estilísticament seguint una cronologia, perquè l’Iran actual ha estat un territori constantment sotmès a influències d’altres pobles El màxim exponent del seu art antic és l’arquitectura, caracteritzada pel sentit de distribució de l’espai, les columnes i les voltes Hom en troba les primeres manifestacions artístiques en els vasos de ceràmica carbonífera d’Elburz 3 000-2 800 aC, de Susa 2 400-2 200 aC o de la necròpoli de Sialk 1 800-800 aC Però hom pot considerar com les primeres representacions amb una intencionalitat plenament artística els bronzes de Luristan…

Fou un dels màxims representants del minimalisme Començà a pintar, però des del principi dels anys seixanta treballà exclusivament amb tubs lumínics fluorescents de diferents mides i colors L’any 1966 participà amb Robert Morris, Donald Judd i Carl André en exposicions que promouen l’art minimal

Fundà 1925 l’institut que porta el seu nom i que publicà l' Enciclopedia Italiana i començà el Dizionario Biografico degli Italiani , el qual fou enllestit més endavant per l’Istituto dell’Enciclopedia Italiana, que havia estat fundat per ell, a Roma, del qual fou president honorari

És considerat un dels primers artistes pop de l’Estat espanyol, com destacà en el seu moment el crític Alexandre Cirici i Pellicer Estudià al seminari de Girona, on aviat començà a destacar per les seves habilitats, i allà ornà les misses, creà obres d’art sacre i s’impregnà d’una litúrgia i d’un misticisme que sempre l’acompanyaren, tant en la seva producció artística com en la seva vida, dos conceptes —art i vida— indissolubles en ell En la seva primera exposició, sota el títol de “Banyoles 63”, incorporà com a escultures elements provinents del món industrial Ben aviat començà a destacar…

Inicialment estudià medicina a la Universitat de Tübingen Des de l’any 1974 es dedicà només a l’art i aviat incorporà materials provinents de la natura, primer les pedres de llet i seguidament el pollen a partir del 1983 començà les obres amb arròs i des del 1988 incorporà la cera d’abelles

Els seus motius responen a l’expressió política o ideològica, l’exhibició de la personalitat d’un individu o d’un grup o a la intenció decorativa Propis dels grups marginals de les grans urbs, als anys vuitanta hom començà a valorar-los com a expressió plàstica amb entitat pròpia, com és el cas dels nord-americans Jean-Michel Basquiat o Keith Haring

Inicialment dedicat a la fotografia, la seva obra plàstica se centra en la llum, la superposició, la transparència i el color Els primers anys vuitanta intervingué en espais desmantellats a diferents ciutats Cap al 1987 començà a introduir texts o paraules en les seves obres, que posteriorment ha substituït per grafits inintelligibles Ha exposat al Centre Georges Pompidou 1993 i al MACBA 1996

Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996