Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
kitsch
Art
Concepte artístic que hom defineix generalment, bé que no exactament, com a mal gust.
És la manca d’opinió que porta un determinat públic a imitar en art allò que creu modèlic i que, gairebé sempre, pertany a un passat enyorat, generalment l’art burgès de la fi del s XIX Aquest concepte fou posat en circulació per H Broch els anys trenta, però fins al sisè decenni del segle no fou plenament acceptat
dansa de la mort
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat…
estilització
Art
Acció i efecte d’estilitzar.
L’estilització no és necessàriament una idealització La major part d’arts responen a una estilització per exemple, l’art egipci o l’art bizantí, però el concepte d’estilització no apareix fins al s XIX
Roger Elliot Fry
Art
Pintura
Pintor, crític i historiador de l’art.
Com a pintor formà part del London Group Com a crític revalorà l’art modern El seu concepte de la producció artística, objectual i formalista, s’entronca encara amb la tradició, de la qual extreu diferents èpoques i estils per corroborar la validesa de l’art d’avantguarda Bellini 1899, l’edició crítica dels Discourses , de J Reynolds 1905, i Cézanne 1927
Max-Jacob Friedländer
Art
Teòric i historiador alemany de l’art.
Important pels seus estudis sobre la pintura neerlandesa dels s XV, XVI i XVII i per la seva aportació metodològica, la seva postura enfront del problema del concepte d’obra d’art resta dins la línia filològica i té com a fonament l’objecte artístic, però no s’atura en una descripció formalista d’aquest Von Eyck bis Bruegel ‘D’Eyck a Bruegel’, 1921, Altniederländische Malerei ‘La pintura antiga neerlandesa’, 1924-37
Ernst Fischer
Art
Història
Polític i teòric estètic, naturalitzat austríac.
Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac
tenebrisme
Art
Manera pictòrica que s’expressa mitjançant el llenguatge dialèctic de llum i ombra, amb predomini d’aquesta darrera.
Es diferencia del clarobscur —també dialèctic— per l’elecció dels temes Mentre que hom troba aquest ja al segle XVI en els manieristes, el tenebrisme va molt lligat al concepte contrareformista i enllaça amb el primer naturalisme i amb el barroc de la segona meitat del segle XVII Hom pot parlar del valencià Ribalta com un dels capdavanters, dins el corrent naturalista, i de J Valdés Leal , dins el barroc temàtic i formal D’altres conceptes es confonen amb el tenebrisme, com el caravaggisme
Pietro Toesca
Art
Historiador italià de l’art.
D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951
Donald Judd
Escultura
Art
Escultor i teòric de l’art nord-americà.
Considerat un dels màxims representants de l’anomenat minimalisme americà, fou, tanmateix, un dels primers detractors d’aquest concepte Molt radical en la seva obra i en els seus escrits, les seves escultures pretenen crear objectes reals, no representacions de la realitat Utilitzà unitats modulars, creant figures geomètriques essencials en les quals no hi ha cap empremta del treball de l’artista L’any 1965 escriví l’assaig Specific Objects , una aportació teòrica fonamental a la teoria de l’art Visqué i treballà a Marfa Texas i a Nova York
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina