Resultats de la cerca

Monjo benedictí i teòric de la poesia concreta, sonora i cinètica Des de l’any 1945 se centrà en la recerca dels grafismes tipogràfics L’any 1951 començà els seus estudis a la Universitat de Sant Anselm de Roma i tres anys més tard publicà la seva tesi sobre la llibertat a Sartre Els anys seixanta realitzà diversos escrits sobre poesia espacial, concreta i tipogràfica internacional, entre els quals destaquen els dedicats a l’obra de Burroughs i Allen Ginsberg, o els d’art autodestructiu i poesia concreta en De Melo i Sartre Durant aquests anys realitzà…

Exposà la teoria de la visualitat pura, on afirma que l’art és percepció objectiva en això s’oposa a l’idealisme de Kant, per qui fou influït, amb un realisme estètic que dóna valor d’art veritable a l’arquitectura grega i romana com a expressió artística d’una funcionalitat concreta

El seu naixement fou obra de l’artista abstracte Percy Wyndham Lewis, amb la publicació, el 1914, de la revista Blast A Review of the Great English Vortex , de la qual sortiren només dos números S'hi declarà partidari d’una estètica apropiada per a la societat moderna, en lluita amb els moviments anteriors i en contra del conservadorisme anglès El vorticisme no tenia cap doctrina concreta, i preparà el terreny per als moviments posteriors El parallelisme que existeix entre vorticisme i suprematisme és degut, probablement, al fet que tots dos foren influïts pel cubisme i el…

Entre la meitat dels anys cinquanta i dels seixanta visqué a Darmstadt, on fou membre del Darmstadt Circle de poesia concreta i teatre dinàmic, amb Daniel Spoerri i Claus Bremer A través de Spoerri establí contacte amb Filliou, Roth i Tinguely L’any 1962 conegué Georges Maciunas i fou convidat a participar en festivals europeus Fluxus L’any 1963 anà a París, on organitzà Poesie et Cetera Americaine , que inclogué un gran nombre de performances Fluxus , però que no s’havia anunciat com a tal, la qual cosa donà com a resultat l’enemistat de Maciunas El 1966 retornà als Estats Units…

Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…

Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…

Llicenciada en història i teoria de l’art per la Universidad Autónoma de Madrid, la seva activitat de comissària d’art es desenvolupa entre l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i els Estats Units Del 1991 al 1998 treballà a l’ Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González I IVAM com a conservadora Del 1998 al 2008 fou directora artística de la Fundació Antoni Tàpies , on organitzà exposicions i publicacions de Chris Marker, Renée Green, Rainer Oldendorf, Eulàlia Valldosera, Victor Burgin, Asger Jorn, Jon Mikel Euba, Sanja Iveković, Pedro G Romero, Ibon Aranberri i Steve McQueen, entre d’…

Malgrat el parallelisme amb el Noucentisme català, iniciat més d’una dècada abans, no es coneix cap influència directa d’aquest corrent sobre l’italià Batejat per Anselmo Bucci 1887-1955, fou acceptat aviat per diversos artistes, com Achille Funi, Ubaldo Oppi, Mario Sironi i l’exfuturista Carlo Carrà La primera exposició del nou grup tingué lloc a Milà, el 1923 Hom hi pot relacionar més o menys pintors com ara Giorgio Morandi, Felice Casorati, Massino Campigli i Filippo De Pisis, que representen una opció no avantguardista de l’art en relació amb la tendència europea que hom ha anomenat…

Estudià medicina a Roma, on es graduà el 1934, en l’especialitat de neuropsiquiatria Aquests anys començà a exercir la crítica d’art en diverses publicacions, influït per Carl Jung, Rudolf Steiner i Johann Wolfgang Goethe El 1948 fundà, amb Bruno Munari , Atanasio Soldati i Gianni Monnet, el MAC Movimento per l’Arte Concreta, una contraproposta a l’abstracció de les dècades anteriors Els anys cinquanta es projectà internacionalment com a crític i sociòleg de l’art, disciplines en les quals fou pioner de nous punts de vista centrats en la influència dels mitjans de comunicació de…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis als Estats Units L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM, a València, i responsable de la collecció i del programa d’exposicions Entre les exposicions que organitzà destaquen les de John Baldessari 1989, John Heartfield 1992, Antoni Muntadas 1993, Cildo Meireles 1994 o Francesc Torres 1996 El setembre del 1996 es convertí en director de la Fundação de Serralves de Porto, Portugal, on dugué a terme exposicions de James Lee Byars, Franz West i Gary Hill, i també n’organitzà la collecció És membre de…