Resultats de la cerca

 A diferència d’un museu, la seva funció principal no és generar una collecció ni patrimonialitzar la contemporaneïtat, sinó promoure activitats públiques al seu entorn Les activitats principals que s’atribueixen al centre d’art són les exposicions, però al mateix temps la majoria de centres promouen altres línies com ara el suport a la producció, la recerca, la formació, la documentació de les pràctiques artístiques des de l’actualitat mateixa i a partir dels agents actius de la creació, la crítica, l’educació o la investigació El model pren com a referència les Kunsthalle del nord d’Europa…

Normalment, es tracta de pintors, que a voltes també fan dissenys per a ésser realitzats mitjançant altres tècniques vitrall, esgrafiat, mosaic, ceràmica, etc

Format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en l’àmbit de la gestió i promoció de la creació contemporània en context, amb un interès cap a projectes interdisciplinaris i sobre les funcions que pot exercir l’art en un context sociopolític específic Des del 1999 dirigeix el projecte d’art IDENSITAT Del 2000 al 2010 fou codirector del màster en Disseny i Espai Públic a Elisava Universitat Pompeu Fabra Ha participat i organitzat nombrosos seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social Ha editat algunes publicacions com ara Art,…

És utilitzat per a obtenir efectes de textura en la pintura contemporània, especialment en l’abstracta Pot ésser aplicat sobre la tela a manera de collage

Ha estudiat cinema i filosofia a la Universitat de Tel-Aviv, Israel, i és llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Barcelona, on és professor Cursà estudis musicals i en la seva videografia s’endevina una constant investigació de diverses disciplines i expressions de la creació contemporània, d’on sobresurt el seu desig de treballar el so i la imatge de manera parallela Dels seus nombrosos treballs destaquen La contemplación 2002 i La ciudad transformada 2007

S'inicià en el camp del dibuix i del còmic a mitjan dècada de 1980 creant un univers propi Parallelament ha desenvolupat la seva carrera professional com a director creatiu i d’art en agències de publicitat, estudis de disseny i comunicació interactiva En els últims temps, part del seu treball s’ha realitzat amb relació a l’art sonor, la música contemporània i la performance En aquest sentit, en destaquen els concerts en els quals incorpora joguines electròniques musicals

Finalista del Premi Turner 1989, exposà al Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou de París en diverses ocasions 1992, 1997 i 2004, i el 2004 presentà a CaixaForum una mostra retrospectiva Participà en installacions collectives com “Italian Metamorphosis” 1994 al Solomon RGuggenheim de Nova York i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 2000, a més d’exposar a Alemanya, els EUA i el Japó El seu treball explora la relació entre l’home i la natura

Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès

Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’…

Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha estat comissària de diverses exposiciones, entre les quals destaquen Casino Barcelona, Perpinyà, Montpeller, 1983, Bèstia Barcelona, 1984, Intramurs Brusselles, 1988, la Biennal d’Arts Plàstiques de Barcelona 1989-91, Emergences París, 1991, Literatures submergides , mostra itinerant 1991-92, Orientalismes, una aproximació contemporània 1998 i Fragments 2001, presentada al Museu de la Universitat d’Alacant, on es mostren les fotografies que posseeix la collecció Rafael Tous amb més de 500 imatges Collabora en la…