Resultats de la cerca

El consentiment que en una menor de 12 anys no té valor constituïa el rapte impropi o seducció Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat Únicament l’home era considerat autor material del rapte la dona podia ésser considerada còmplice o inductora Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual 1996 En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials La literatura, l’art i la música han pres…

Fou creat a la postguerra 1945 i defensà l’expressió per damunt de l’estètica JAtlan, JFautrier, WSWols, GSchneider i GMathieu a França i JPollock, W de Kooning, AGorky i FKline als EUA foren creadors d’una abstracció lírica, enfront de l’art figuratiu tradicional També l’obra de Jean Dubuffet participà d’un esperit similar, així com la dels components de l’equip COBRA i la d’Antoni Tàpies i Antonio Saura

Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-…

Retorna als valors tradicionals de la pintura però donant als personatges i objectes una situació inhabitual Hom li donà el nom de pintura metafísica precisament alludint al significat diferent que té cada objecte o personatge fora del seu àmbit habitual G De Chirico fou el primer artista que practicà aquest tipus de pintura, i la seva obra és un precedent del dadaisme i del surrealisme Altres artistes d’aquest moviment són CCarrà, que en fou el teòric, G Morandi, M Tozzi i A Savinio

Inicialment treballà en pintura, però més endavant arribà a negar-la perquè la considerava un llenguatge inacabat, i adoptà una postura molt crítica amb l’art del seu moment, palesa en el pamflet Per al descobriment d’una zona d’imatges , on la provocació esdevé una arma contra el sistema establert Així, ell mateix es convertí en objecte artístic Corpo d’aria , en què venia el seu alè, etc L’any 1957 rebutjava el color en la sèrie Achromes L’any 1959 creà, amb E Castellani, una galeria d’art i la revista Azimut , i el 1960, amb d’altres artistes —E Castellani, H Mack, O Peine…

S’inicià en els cercles underground de Bristol, on els seus grafits  començaren a ser vistos en 1990-94 i obtingueren una gran difusió Aviat traslladà la seva activitat a Londres, d’on més endavant passà a diverses grans ciutats del món, entre d’altres, Berlín, Barcelona, Nova York, París, Los Angeles o Nova Orleans Actualment, moltes de les seves realitzacions i els seus murals reben alguna mena de protecció Parallelament, malgrat el caràcter contestatari i agressivament crític amb la societat de consum i el capitalisme, la seva obra ha conegut una creixent cotització en  el mercat de l’art…

Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau 1918, presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el Noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del Noucentisme Posteriorment se'ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’exposició de l’any…

Ensenyà a Hamburg 1921-33 i, amb el nazisme, emigrà als EUA, on professà a Princeton La formació filosòfica kantiana, la lectura d’obres d’A Riegl i la collaboració amb E Cassirer el menaren a una elaboració teòrica de la interpretació dels fets artístics Treballà a l’Institut Warburg i, en contra del formalisme i la tradicional historiografia de l’art, però amb els instruments de la iconografia, propugnà la iconologia Cal destacar els seus estudis sobre Dürer 1915, 1922, 1923 i 1943, Idea 1924, Die Perspektive als “symbolische Form" 1927, Studies in Iconology 1939

Objecte litúrgic és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions, és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453 després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal, Pskov,…

El seu naixement fou obra de l’artista abstracte Percy Wyndham Lewis, amb la publicació, el 1914, de la revista Blast A Review of the Great English Vortex , de la qual sortiren només dos números S'hi declarà partidari d’una estètica apropiada per a la societat moderna, en lluita amb els moviments anteriors i en contra del conservadorisme anglès El vorticisme no tenia cap doctrina concreta, i preparà el terreny per als moviments posteriors El parallelisme que existeix entre vorticisme i suprematisme és degut, probablement, al fet que tots dos foren influïts pel cubisme i el…