Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
racionalisme
Art
Moviment arquitectònic que es formà cap al 1918 i que tingué com a representants més significatius Bruno Zevi —el qual popularitzà la denominació—, Le Corbusier, Walter Gropius, Jacobus Johannes Pieter Oud, Erich Mendelsohn i Ludwig Mies van der Rohe.
Com a trets remarcables d’aquesta tendència hi ha la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats Aquesta denominació, però, està com més va més en desús i és substituïda —amb diferents connotacions— per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern, segons els tractadistes i segons cada moment A l’Estat espanyol fou el grup GATEPAC el representant del moviment racionalista, impulsat bàsicament pel grup dels arquitectes catalans GATCPAC aglutinats a l’entorn de Josep Lluís Sert
amanerat | amanerada
Art
Sinònim durant molt de temps de manierista, per la seva significació d’artista que feia el seu art «a la manera» d’un mestre.
Aquesta denominació ha estat abandonada a mesura que hom ha anat revalorant el moviment manierista i aprofundint-ne l’estudi
naturalisme
Art
En el camp de les arts plàstiques, tendència del realisme més lliure temàticament i tècnicament.
Émile Zola mateix emprava aquesta denominació en parlar de l’art dels seus amics pintors, que, tanmateix, ha estat més conegut amb el nom d'impressionisme
talla dolça
Art
Gravat calcogràfic en el qual les incisions damunt la planxa d’acer o coure han estat traçades mitjançant la utilització del burí, l’aiguafort o la punta seca.
D’ençà del s XIX, certs autors que tracten el tema guarden aquesta denominació només per a quan fan referència al burí i n'exclouen tota altra tècnica
postimpressionisme
Art
Nom donat al conjunt de tendències i estils individuals que, seguint el camí renovador obert per l’impressionisme, constituí la consolidació en l’art francès del darrer quart del segle XIX —amb àmplia transcendència internacional— de nous conceptes de modernitat pictòrica.
Malgrat la disparitat de criteris, caracteritzà aquest conjunt una major expressivitat i una creixent valoració del paper del color La denominació inclou els noms de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec, Monticelli, el sintetisme i els nabís
estil internacional
Art
Estil arquitectònic aparegut a Los Angeles vers 1920-25, resultat de la fusió de l’arquitectura nord-americana i els corrents europeus aportats per R. Schindler i R. Neutra.
Aquesta denominació fou donada per HR Hitchcock i P Johnson en llur llibre The International Style Architecture since 1922 , on definiren les principals característiques d’aquest estil la concepció de l’arquitectura com a volum —no com a massa—, la idea que l’ordre —no la simetria axial— és el mitjà per a donar claredat al projecte arquitectònic i el rebuig de la decoració immotivada Un exemple important d’aquest estil és el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, de M van der Rohe
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen…
art concret
Art
Denominació donada a l’art abstracte per Theo van Doesburg, contrari a aquest nom, tot i pertànyer al corrent artístic que designa.
El 1930 començà a París el moviment i la formació del grup artístic de l’art concret, els principis del qual la creació d’una obra d’art ha d’ésser plasmada en formes plàstiques i en colors purs foren exposats a la revista del mateix nom A la mort de van Doesburg 1931 es dissolgué el grup, però manifestacions com les dels grups artístics de Cercle et Carré 1930 i Abstraction Création 1931 i, sobretot l’obra 1936 de Max Bill, ampliaren aquest moviment, que donà nom a bona part de l’art d’avantguarda internacional 1944
art rupestre
Pintura rupestre representant un bisó del període del Quaternari a les parets de la cova d’Altamira, a Santillana del Mar, Cantàbria
© Corel Professional Photos
Art
Denominació que designa les pintures o els gravats prehistòrics fets a les coves o balmes o, no tan sovint, en parets de roca.
Formen grups geogràficament homogenis, molt escampats i amb una cronologia molt diversa El grup més conegut i estudiat correspon al Paleolític superior entre el 20000 i el 15000 aC i té com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries S’hi representen aïlladament animals de fauna quaternària, d’un gran realisme i sovint policromats, sempre a l’interior de coves les més famoses són les d’Altamira i de Las Caus Posteriorment apareix un altre grup a l’est de la península Ibèrica, que va de N a S de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia, amb…