Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Ramon Ferran i Pagès
Art
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Es formà amb Modest Gené i, a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre Professor 1967-92 i director 1985-92 de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, per aquest organisme creà l’Escola Taller d’Art de Reus 1979, la qual dirigí durant el primer any Fundà i forma part de diversos grups ARA, Tarragona 70, Stampa, FAD, etc Especialment reconegut com a medaller, desenvolupà tècniques de gravat originals Rebé nombrosos premis, entre els quals el de la I Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts 1967 Fou membre…
Ángel Badós
Art
Artista plàstic navarrès.
Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Madrid Aconseguí una beca de la Diputació Foral de Navarra que li permeté estudiar a Anglaterra i a Itàlia Durant els anys setanta realitzà una activitat propera a l’art conceptual, amb installacions i muntatges de contingut social A la dècada següent, formà juntament amb altres escultors bascos un collectiu que investigava qüestions espacials i constructives L’any 1988 presentà a la Sala Montcada de Barcelona l’exposició Tramuntana Intervenció a l’espai , en què plantejava el procés de l’escultura i les seves implicacions morals, en el sentit de la…
David García i Torres
Art
Crític d’art i comissari d’exposicions.
Codirector i cofundador d’A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, és professor de la Universitat de Barcelona Collabora en diversos mitjans especialitzats com Bonart , El Cultural , Art Press , Lápiz , Papers dzArt , Lateral , Transversal , Untitled , i Circa i fou responsable del Butlletí del CASM entre el 2005 i el 2008 Ha estat comissari del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i ha fet exposicions a Objectif d’Anvers a Bèlgica, Bloomberg Space de Londres, Iconoscope de Montpeller, França, la Biennal de Pontevedra, el Palais de Tokyo de París, Macro de Roma, el Museu…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Art
Historiador de l’art, deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors.
Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…
Gaspar Sabater i Serra
Literatura catalana
Periodisme
Art
Historiografia catalana
Escriptor, periodista i crític d’art.
Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Palma, i periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Al seu treball literari i periodístic, cal afegir-hi la tasca com a professor i conferenciant Dirigí la Llar de la Joventut de la Diputació Provincial de les Balears 1977-80 El 1935 fundà i dirigí la revista de crítica literària i artística Ideas Estéticas Fou director de les publicacions Ciudad , Cort , Dijous i Hoja del Lunes Redactor del Baleares , collaborà en Última Hora , El Día , Diario de Mallorca i La Estafeta Literaria Fou membre del CSIC i acadèmic de la Real Academia de Bellas…
, ,
Josep de Manjarrés i de Bofarull

Josep de Manjarrés i de Bofarull.
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Escriptor i teòric i historiador de l’art.
Nebot de Pròsper de Bofarull Estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona, i aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…
,
brodada
Indústria tèxtil
Art
Acció de brodar.
La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia capítols 25 i 26 de l' Èxode Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants nobles i sacerdots, puix que aquesta és més refinada i és…
Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch
Art
Arquitectura
Política
Arquitecte, historiador de l’art i polític.
Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…
Manuel González i Martí
Art
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Dibuixant, escriptor, historiador de l’art i col·leccionista.
Vida i obra Cursà dret a València i belles arts a l’escola de Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi Publicades en diferents revistes humorístiques i artístiques, li valgueren medalla d’or a l’exposició regional del 1909 Dirigí les revistes Arte Moderno 1900, Valencia Artística 1903 i Impresiones 1909, i fou crític d’art a El Mercantil Valenciano i Las Provincias , de València, i a La Esfera i Museum , de Barcelona Fou president dues vegades de l'associació cultural Lo Rat-Penat 1928-30 i 1948-58 Practicà la pintura i la docència A partir de…
ensenyament
Art
Comunicació del coneixement de les arts.
Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les acadèmies…