Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jean Pélérin
Art
Teòric francès de l’art, anomenat le Viateur i conegut també com a Peregrinus Viator
.
Canonge, autor de De Artificiali Perspectiva 1505, publicat quan circulaven només manuscrits els tractats de perspectiva dels italians Alberti, Leonardo, etc , les teories dels quals difongué copiosament, abans que Dürer, per l’Europa nord-alpina, però incorporant-hi els procediments empírics de la tradició nòrdica S'hi troba la primera exposició del mètode dels “punts de distància”, potser original Fou reeditat, traduït i fins plagiat moltes vegades durant el s XVI
perspectiva central

Ombra pròpia i ombra llançada projectades pel Sol (S) (projecció de la llum solar). LH essent la línia de l’horitzó i S’ el punt de fuga, quan és situat davant l’espectador (a), darrere l’espectador (b) i al costat de l’espectador (c)
© fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció
o pol
.
Variants d’aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la llum el centre d’aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una distància finita dels cossos que illumina, i en aquest cas els raigs són divergents llum artificial , o infinita, i aleshores els raigs són parallels llum solar Ombres pròpies i ombres llançades projectades pel focus F projecció de llum artificial, F’ essent els punts de fuga © fototecacat
perspectiva aèria
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva que s’ocupa de la representació de l’aire o l’atmosfera que envolta els objectes o escenes i que segons les hores del dia, la intensitat de llum, la claredat de l’atmosfera, etc, els donen l’ambientació.
A les obres de Velázquez Las Meninas i Las Hilanderas , tot i ésser perfecte el traçat de perspectiva lineal, allò que realment ha aconseguit de crear la sensació d’espai, de distància i de separació entre els personatges com si estiguessin aïllats i hom pogués circular entre ells ha estat la magnífica perspectiva aèria En aquest mateix sentit, els impressionistes, més que intentar pintar o representar els objectes, paisatges o espais, intenten de representar la llum i l’aire que els banya
perspectiva

Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
perspectiva cònica

Representació d’una taula en perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…
José Luis Brea Cobo
Art
Crític d’art castellà.
Professor de teoria de l’art a la facultat de belles arts de la Universitat de Conca Comissari d’exposicions, en destaquen “Iluminaciones profanas” “La tarea del arte”, a Arteleku, Sant Sebastià, 1993 “Los últimos días”, a les Sales del Arenal de Sevilla, 1992 “Anys 90 Distància zero”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, 1994, i “El punto ciego Arte español de los años 90”, al Kunstraum d’Innsbruck, 1998-99 Fou un dels fundadors de la revista Arena i dirigí Acción Paralela des del 1995 També fou el responsable del projecte “Aleph” a internet i especialista en teoria i…
Salomé Cuesta
Art
Artista plàstica.
Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura Des del 1989 és professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València Treballa individualment i també amb el collectiu valencià Laboratorio de Luz Ha exposat individualment a la Galeria Juana Mordó de Madrid En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre superfícies de materials diversos Ha participat en exposicions collectives tals com Iluminaciones profanas La tarea del arte , a Arteleku Sant…
John Baldessari
Art
Artista nord-americà.
Format a la Universitat Estatal de San Diego, a les universitats de Califòrnia Berkeley i Los Angeles, i a l’Otis Art Institute de Los Angeles, els seus inicis estan vinculats a l’informalisme, però amb el temps es mostrà cada cop més crític amb la pintura i el 1970 destruí tota la seva obra pictòrica Inicià aleshores una obra inclosa dins l’art conceptual, del qual es distancià, tanmateix, pel sentit de l’humor i per la importància que donà als mitjans de comunicació de massa i a les seves tècniques o modalitats, com ara la publicitat o el fotoperiodisme, elements que l’aproximen a l’art pop…
Pep Agut
Art
Nom pel qual és conegut l’artista plàstic Josep Agut i Bonsfills.
Inicialment dedicat a la pintura, al final dels anys vuitanta es dedicà a les installacions, i la seva obra se centrà progressivament entorn de la reflexió sobre el seu procés i l’espai on és exhibida, sempre amb la presència d’un component fortament irònic, així com en les estratègies de la visió Participà en la III Mostra d’Art Català Sant Cugat del Vallès, 1983 i en el Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO El 1988 exposà individualment al palau Marc de Barcelona Proposicions El 1991 deixà Colònia i des del 1992 viu i treballa a Terrassa Ha…
cartell
cartell propagandístic xinès per al control de la natalitat
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…