Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
l’art per l’art
Art
Actitud que defensa la validesa de la finalitat de l’art per ell mateix, enfront dels diferents tipus de compromís o d’alienació.
Fou enunciada per Théophile Gautier, al pròleg de la seva novella Mademoiselle de Maupin 1835 Un precedent immediat era el primitiu credo estètic de la revista romàntica “Le Globe” 1824, que preconitzava el dret de l’art a ésser “lliure” de la manera més illimitada Aquesta teoria trobà un ampli ressò entre parnasians, simbolistes, decadentistes, impressionistes i en bona part dels avantguardistes
Julián Gállego Serrano
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat en dret, estudià sociologia i història de l’Art a la Sorbona, on fou ajudant de Pierre Francastel Des del 1968 fou professor a la Universidad Autónoma de Madrid i, després, catedràtic de la Universidad Complutense Entre d’altres, publicà La peinture espagnole 1962 Vision et symboles dans la peinture espagnole au siècle d’or 1968 El pintor de artesano a artista 1976 Zurbarán 1976, amb Josep Gudiol i Diego Velázquez 1983 També és autor d’obres literàries
Luis Monreal y Tejada
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat en dret 1932 Durant la guerra civil actuà al Servicio Militar de Recuperación Artística i el 1939 esdevingué comissari del servei de defensa del Patrimonio Artístico Nacional als Països Catalans fins el 1947, des d’on impulsà la restauració d’obres, com Poblet o la seu de Vic, i organitzà importants exposicions Collaborà amb Martí de Riquer en l’obra Els castells medievals de Catalunya , i es dedicà a la divulgació mitjançant conferències, opuscles i articles a Goya , San Jorge , etc Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres amb la ponència Ingeniería militar en las…
Rafael Domènech i Gallissà
Art
Crític i historiador d’art.
Estudià dret i belles arts a València, on fou professor d’història de l’art a l’Escola de Belles Arts 1898 i crític d’art a “Las Provincias” fins el 1903 Fou professor a l’Escuela Especial de Pintura, a Madrid El 1913 fou nomenat director del Museo Nacional de Artes Industriales y Decorativas de Madrid, i fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Collaborà a les revistes barcelonines “Forma” i “Vell i Nou” i als diaris madrilenys “ABC” i “El Liberal” Dirigí la “Biblioteca de Arte Español” i publicà, entre altres treballs, Sorolla, su vida y su arte 1909 i El…
Joan Anton Maragall i Noble
Economia
Història
Política
Art
Polític i marxant d’art.
Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San…
Tomàs Llorens i Serra
Art
Museologia
Crític d’art.
Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, fou professor a les escoles d’arquitectura de València 1962-72 i Portsmouth 1972-84, i professor invitat a les de Barcelona 1977-80, Londres 1977-81 i Caracas 1979-80 Feu crítica d’art a Suma y Sigue 1963-67 i Gorg 1969-72 És autor dels assaigs Equipo Crónica 1972 i Nacimiento y desintegración del cubismo Apollinaire y Picasso 2001, i collaborà en diversos volums collectius sobre arquitectura i teoria dels signes Deixà inacabat un catàleg raonat en set volums de l’obra de l’escultor Juli González L’any 1984 ocupà el càrrec de…
Elies Tormo i Monzó
Art
Història del dret
Historiador de l’art, advocat i polític.
Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits,…
Darío Villalba
Art
Artista plàstic basc.
El 1956 fou el primer patinador artístic espanyol a competir en uns Jocs Olímpics d’hivern Cortina d’Ampezzo, Itàlia Començà a estudiar dret i filosofia i lletres a Madrid, estudis que abandonà per l’art Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i, a París, amb André Lhote, el 1962 anà als Estats Units becat i donà a conèixer obres seves La Duquesa de Alba , Fósiles , torsos y huellas , que el 1967 exposà a Londres sota el títol de Los encapsulados , unes angoixants creacions consistents a presentar fotografies ampliades de persones en actituds violentes o difícils dins de…
Carles Vivó i Siqués
Art
Artista i activista cultural.
Fill d’un empresari desaparegut el 1936 després de ser detingut per milicians del Govern republicà, interrompé per malaltia els estudis de dret i es guanyà la vida com a funcionari de l’Instituto Nacional de Previsión Des de mitjan anys cinquanta es convertí en un dels protagonistes de la vida cultural de Girona, que contribuí a renovar amb un esperit lúdic i proper al surrealisme A més d’accions teatrals i performances , conreà també diverses modalitats en les arts plàstiques, especialment el dibuix, la pintura i el gravat, i durant un temps fou també autor de còmics Arran del…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Art
Historiador de l’art, deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors.
Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president…