Resultats de la cerca

Doctora en belles arts i professora titular del departament d’escultura de la Universitat Popular de València Desenvolupa els seus projectes des d’una perspectiva plàstica, amb dibuixos i esbossos espacial, pel que fa a les installacions, i poètica, amb els escrits que els acompanyen

Amb vinculacions formals amb el minimalisme i l’art conceptual, el seu treball tracta temes com la discrimació i la xenofòbia, i analitza també la condició d’artista Produeix vídeos, objectes, performances , installacions i obres de so Els seus escrits són essencials per a comprendre la seva activitat artística És també professora de filosofia i ètica

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

L’any 1947 es féu càrrec de les Galeries Laietanes de Barcelona Dels seus escrits, entre els quals hi ha també algunes obres literàries, sobresurten diversos volums de les sèries Ars Hispaniae i Summa Artis , Historia y Guía de los museos de España 1955, La pintura española fuera de España 1958, Bibliografía crítica y antológica de Velázquez 1963, La pintura española del siglo XX 1970 i Historia de la crítica de arte en España 1975

L’amor per les ruïnes aparegué ja en el Renaixement i continuà durant el s XVII Però és a la segona part del s XVIII, arran de les descobertes d’Herculà 1738 i Pompeia 1748, de les posteriors de Paestum, Agrigent i Segesta i dels escrits teòrics de JJWinckelmann, que les ruïnes adquiriren un lloc important en l’art, tant clàssic com gòtic, inclòs sempre dins el paisatge, tant en la pintura com en els jardins a l’anglesa, com a manifestació de la nostàlgia del passat, pròpia del preromanticisme

Considerat un dels màxims representants de l’anomenat minimalisme americà, fou, tanmateix, un dels primers detractors d’aquest concepte Molt radical en la seva obra i en els seus escrits, les seves escultures pretenen crear objectes reals, no representacions de la realitat Utilitzà unitats modulars, creant figures geomètriques essencials en les quals no hi ha cap empremta del treball de l’artista L’any 1965 escriví l’assaig Specific Objects , una aportació teòrica fonamental a la teoria de l’art Visqué i treballà a Marfa Texas i a Nova York

D’origen alemany, es naturalitzà britànic arran del nazisme S'especialitzà en arquitectura i disseny Outline of European Architecture 1942, Pioneers of Modern Design 1949, The Sources of Modern Architecture and Design 1968 En els seus escrits sobre l’arquitectura moderna, manifestà la forta influència dels teòrics anglesos sobre els arquitectes de l’època i la difusió de les seves idees en el continent europeu, així com l’origen del Modernisme a la Gran Bretanya, i subratllà, alhora, la inviabilitat d’aquestes idees enfront de la indústria i la producció a gran…

Es doctorà amb Los pintores de camara de los reyes de España Fou director de l’Academia de la Historia 1956 i de la de Bellas Artes 1966 i del Museo del Prado 1960-68, que reorganitzà Autor de nombrosos escrits, cal remarcar-ne Fuentes literarias para la historia del arte español cinc volums, 1923-41 Antonio Rafael Mengs 1929 Dibujos españoles , 5 volums 1930 La colección Cambó 1955 Durero en España obra pòstuma, 1972 I, entre els molts estudis que dedicà a Goya, Goya 1930, Cómo vivía Goya 1946 i Goya, su vida y sus obras 1953

Utilitza cibachromes illuminades pel darrere amb tubs fluorescents, emmarcades com els anuncis publicitaris A partir de referències a la pintura clàssica i tradicional, la seva obra qüestiona l’idealisme al voltant de la vida en societat i la situació de les minories a la societat nord-americana L’any 1989 realitzà un treball en collaboració amb l’artista Dan Graham, l’anomenat Pavelló de nens , en el qual tracten problemes dels infants Amb motiu de l’exposició que presentà al Musée d’Art Contemporain de Mont-real 1999, publicà un llibre que compilava els seus assaigs escrits…

El seu treball s’inicià al final dels anys seixanta i es produí essencialment amb fotografia, vídeo i, en menor mesura, performance Tota la seva obra és lligada a una reflexió teòrica que desenvolupa en els seus escrits, de manera que les obres tenen un vessant assagístic Li interessa la interacció entre l’art i la societat Les seves primeres sèries de fotomuntatges del final dels seixanta respongueren a una voluntat de reacció davant la situació política, la guerra del Vietnam, i també a una crítica de la representació del discurs feminista Posteriorment aparegué la reflexió…