Resultats de la cerca

Format a Munic i a Florència, s’establí a França el 1904 Valorà i difongué l’interès artístic de l’obra dels naïfs Descobrí Henri Rousseau el 1906 i Seraphine de Senlis —que era serventa seva— el 1912 La seva obra principal és Cinc maîtres primitifs Rousseau, Vivin, Bombois, Bauchant, Seraphine 1949

Format a les manufactures Aymat de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada l’any 1972 El 1975 s’establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica Tracta temes on predominen els elements figuratius i l’evocació de la natura

Membre d’una nissaga de fonedors de campanes de Tarbes Gascunya que es remuntava al segle XV S’establí a Barcelona 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat, etc, que encara es conserven La casa, una de les més prestigioses d’Europa, fou continuada pel seu fill Joan Dencausse Rousse , qui el 1922 fongué una campana monumental per a Tàrrega, anomenada La Bou , i s’extingí amb el seu net  Pere Dencausse i Cominal Barcelona 1877 — 1930

Estudià a Jerusalem amb Mordeḥai Ardon i a Zuric amb S Giedion L’any 1951 s’establí a París, on connectà amb artistes abstractes i superrealistes no obstant això, féu les seves recerques en el camp de l’òptica i de la cinètica Durant la dècada 1960-70 el preocupà l’obtenció d’una combinació entre pintura i so i posteriorment s’interessà pel moviment, i començà a realitzar escultures Ha dut a terme projectes de caire monumental jardins del Palau Nacional de Jerusalem barri de la Défense, a París Vincennes, etc

Emigrà als EUA, on, el 1905, s’establí Es dedicà al negoci de les antiguitats i fundà, juntament amb els seus germans Jaume i Salvador Montllor i Pujal, la coneguda cadena Spanish Antique Shop —amb botigues a Nova York, Palm Beach, Tampa i Barcelona— que fou aleshores un dels negocis més acreditats en el seu ram Integrat a la vida dels catalans residents a Nova York, fou un dels fundadors del “Butlletí d’Informació Comitè Cultural Català de New York” i participà en totes les activitats catalanes d’aquella ciutat

Estudià a París i fou professor d’història de l’art a les universitats de Nancy 1911 i de París 1938-51 Autor d’innombrables estudis, en especial sobre l’art francès i la seva expansió arreu del món, hom pot destacar-ne Histoire de l’expansion de l’art français 1924-33, Histoire de la peinture française au XVIIIème siècle 1925, L’art russe 2 volums, 1920-22, Dictionnaire illustré d’art et d’archéologie 1930, Dictionnaire polyglotte de termes d’art et d’archéologie 1953 i, sobretot, els volums Iconographie de l’art chrétien 1955, on establí els fonaments dels estudis iconològics…

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca ,…

L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial…

Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’…

Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona 1951-53 i de París 1953-56 Després d’haver fet algunes exposicions de pintura, s’introduí en el camp de la recerca tèxtil El 1960 establí la seva casa taller a Sant Cugat del Vallès, on desenvolupà la seva obra, centrada en el tapís, i que entronca clarament amb l’estètica informalista dels anys seixanta Tot i l’ús constant de les xarpelleres i de les fibres vegetals, no es limità a l’experimentació amb materials, sinó que també s’interessà per la situació de les obres en l’espai En aquest sentit fou molt significativa la…