Resultats de la cerca

Feu estudis d’arquitectura, bé que ha desenvolupat les seves experiències principalment en el terreny de l’art conceptual environaments i accions de body art L’any 1974 viatjà per l’Estat espanyol i desenvolupà públicament diverses de les seves accions a Barcelona, emprant sempre com a vehicle del missatge artístic el seu propi cos

Començà a donar-se a conèixer com a dibuixant acabada la Segona Guerra Mundial bo i conreant una estilització infantilitzada A poc a poc evolucionà vers un ús més brutalista dels materials, incorporant objectes simples a les seves obres El desenvolupament d’aquestes experiències, a partir del 1965, el portaren a adscriure's a la tendència denominada art pobre de la qual és considerat un dels capdavanters

Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i a l’escola de Belles Arts de París Visqué entre Barcelona, París i Amsterdam fins l’any 2005, any que s’installà a Xangai, on dirigeix el Museum of Contemporary Art La seva obra, sovint qualificada d’art social o de nova performance , és hereva de l’art de la performance dels anys setanta, influïda per Marina Abramović La seva creença en les limitacions de l’art a l’hora de comunicar sentiments i idees l han portada a cercar el contacte físic i directe amb el públic mitjançant peces que permeten experiències insòlites Ha exposat…

Durant els anys cinquanta realitzà els seus primers treballs, caracteritzats per imatges de fragments de cossos desmembrats, dins una figuració pictòrica molt de moda en aquell moment al seu país Després d’un període sense presentar cap treball, a la meitat dels anys seixanta la seva pintura se centrà en la noció de temps i les experiències temporals, a través dels seus desplaçaments per les ciutats per on viatjava Feu la primera exposicií individual a París l'any 1971, i posteriorment centrà la seva activitat a Nova York El 1997 presentà l’exposició retrospectiva més àmplia del…

Format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en l’àmbit de la gestió i promoció de la creació contemporània en context, amb un interès cap a projectes interdisciplinaris i sobre les funcions que pot exercir l’art en un context sociopolític específic Des del 1999 dirigeix el projecte d’art IDENSITAT Del 2000 al 2010 fou codirector del màster en Disseny i Espai Públic a Elisava Universitat Pompeu Fabra Ha participat i organitzat nombrosos seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social Ha editat algunes publicacions com ara Art, …

Des dels anys seixanta, treballa en installacions amb una forta càrrega dramàtica i política, que sovint incorporen a l’experiència visual el so, l’olor i experiències tàctils, fent que l’espectador s’involucri perceptualment La seva installació Através 1983-89 confrontà l’espectador amb un laberint prohibit de reixetes, malles i barreres, i el terra cobert de vidres trencats Com a metàfores de la imperfecció, inclou elements contradictoris i sorprenents En altres obres ofereix una alternativa visual i política a les circumstàncies actuals El seu treball formà part de l’exposició…

Vinculat inicialment a la teoria i la crítica d’art, ha estat professor de belles arts a la Universitat de Barcelona Exposà per primera vegada el 1972 Inicialment, desenvolupà experiències conceptuals, però després arrelà en la pintura i el grafisme Acostuma a disposar figures ben definides —sovint antropomorfes— sobre fons neutres o amb motius repetits de manera insistent L’any 1995 se li feu una exposició retrospectiva al Palacio del Sástago, de Saragossa, que recollia treballs dels darrers deu anys Fou escollit per a la mostra “Arte Español de los 80 y los 90” al Museo…

Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…

Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el…

Resten del període viking 800-1050 vaixells —com el d’Oseberg Universitat d’Oslo— i restes d’algun temple, com el d’Urnes, a Sogn Amb motiu de la cristianització duta pel rei Olaf el Sant penetrà el romànic catedral de Drontheim, segle XII, ampliada en gòtic al segle XIII Producció genuïna de Noruega són les stavkirken —esglésies de fusta—, com les de Gol, Fantoft i Borgund ~1150, que mantenen elements de la tradició vikinga La decadència cultural iniciada al segle XIV, que durà quatre-cents anys, és pobra en realitzacions sobresurt, tanmateix, l’escultor Anders Smith segle XVII Durant la…